x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Nen, calla

Actualitzada 27/08/2020 a les 06:19
Cau foc, tot i que m’han dit que diuen que el cap de setmana nevarà (al cony de la Felissa!, que deien els vells andorrans als quals encara no s’estigmatitzava per masclistes). I, és clar, amb aquesta calor i tenint en compte que les cerveses se m’evaporen amb una rapidesa inusual, pensava dir-ne quatre de fresques i avall que fa baixada; que si mai us he dit que em pagaven mig llobarro per una columna i un plus de mig llobarro més per cada colloneta que es queixava de les collonades que escrivia, des que vam estar enclaustrats que em paguen mig sorell i sense plusos.
Amb tot, m’ha sortit el tret per la culata en veure que estem fent un pa com unes hòsties. Segur que els mesos tancats, alimentats a base de paper de vàter arrebossat amb farina deixatada amb cervesa, ens han atuït a tots i han fet que tots tinguem els nervis a flor de boca i els insults a flor de pell (o era a l’inrevés i també hem perdut el sentit de la rectitud). Allò que algú va batejar (amb vi, segur) com “la nova normalitat” ha resultat que era la vella, exagerada en els defectes i difuminada en les virtuts: tots ens mirem de reüll i s’ha acabat allò de donar la cara; ara sempre hi ha algú disposat a trucar a la poli per denunciar que en Pau no es tapa el nas amb el boç, que en Pere ha comprat una cervesa per fotre-se-la a la una tocada amb son germà i la parella (al carrer, perquè, en sortir de treballar al bar, no troben cap local on prendre-se-la) o que en Berenguera va anar a veure la final de la Champions amb una colla de més de deu (redeu!).

I, amb l’excusa del papu i de la mare que el va deixem-ho córrer, ens foten la diversió, ens retallen els sous (els ous, no, que cada cop ens en queden menys), ens augmenten les multes, ens continuen cobrant els impostos, ens venen sopars de duro i fan anar les prohibicions a preu fet; riu-te’n d’aquell “Nen, calla; nen, estigues quiet; nen, et fotré un bolet” d’en Pere Tàpias.
Ep! I acollonits que ens tenen! Que es veu que ara, a més, ens arribarà un mosquit del Nil i, als qui no peli la Covid, els matarà l’insecte. Tot perquè encara no han entès que és viure allò que mata. Ens morirem tots, diuen. Però no es recorden que els sans també. Ha passat sempre.
  • #1 Nen
    (27/08/20 08:03)

    Fins els dotze anys em pensava que el meu nom era Nen Calla.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts