Els antimascareta

M’arriben ecos d’una manifestació a Madrid –com n’hi ha hagut als Estats Units– dels que anomenen col·lectiu antimascareta. Hi veig gent descontenta, enfadosa, que fa bandera de la mascareta. Literalment. Com que manifestar-se contra un virus sembla una mica ridícul, imagino que la seva queixa va adreçada als poders públics. Com a tota manifestació, hi ha una ànima de poeta entre les seves files, encarregada de crear eslògans encomanadissos i proclames que enganxin: bote, bote, bote, aquí no hay rebrote, clamen a Madrid. No volen dur mascareta. Ni les prohibicions i limitacions que s’han establert arran del coronavirus. Interpreto que molts dels manifestants en neguen l’existència o la seva letalitat. Segur que entre ells també n’hi ha dels que conceben estranyes i complexes teories conspiranoiques i confabuladores segons les quals s’utilitza la Covid-19 i la por a contagiar-se per esclavitzar i controlar la població mundial. Com si a les grans corporacions empresarials –que són les que manen– els fes falta això per tenir exèrcits entregats a la causa del consumisme.

Malgrat que és com es presenten, els antimascareta no em semblen herois de la llibertat ni capitostos d’una reforma social i més aviat em fan por perquè fa l’efecte que són uns reaccionaris. Reclamen la llibertat, sí, però es refereixen a la seva llibertat individual. No pensen en el col·lectiu i, per descomptat, no en els amplis col·lectius de població mundial que viuen al llindar de la pobresa amuntegats, exiliats i desprotegits i que tenen poques eines i recursos per combatre la Covid-19 o qualsevol contratemps. Els antimascareta diuen que critiquen el sistema i reclamen la seva llibertat individual per tornar a comprar, viatjar, gastar, acumular, tenir, que és justament l’engranatge del sistema en què vivim. Un sistema que augmenta les desigualtats socials i que fa que l’espècie humana es comporti com un virus per a la resta de vida al planeta. El confinament ho ha demostrat: quan hem parat, la terra ha sospirat alleugerida.

Es veu que un dels manifestants de Madrid ha emmalaltit de Covid-19 i a les xarxes algú ironitzava i deia que era justícia poètica. La veritable ironia és que el cuida el sistema que deia criticar. Espero que es millori. De tot.