Sovint, per no dir sempre, les dades oficials no reflecteixen l’autenticitat i amaguen la crua realitat que hi ha al darrere. No és que ho amaguin volgudament, vull creure, sinó que en determinats temes es fa difícil encara que aflori a la superfície i resta submergida en el fangar més execrable de la condició humana. Hi ha qüestions que es fan difícils de suportar.
Faig aquesta afirmació després de llegir la notícia que el PS ha demanat en pregunta parlamentària sobre “l’augment altament preocupant” de la violència de gènere, sobretot en l’àmbit domèstic, que s’ha produït des de l’inici de la pandèmia i al llarg del confinament. Dades, intervencions dels serveis socials, recursos que s’hi destinen... i un llarg llistat que hauria de pretendre saber amb exactitud com de preparat n’està el Govern i si en té prou amb els recursos que hi destina per prevenir, per actuar i per donar suport a les víctimes de tan condemnable praxi.
Com molt bé saben els professionals que hi treballen, les dades oficials de la resposta parlamentària seran unes xifres que no reflectiran la realitat del submón que s’hi amaga, per diferents raons que en aquest espai es faria llarg relatar; però de ben segur que les dades haurien de servir per conscienciar de la necessitat de fer polítiques transversals que a banda de l’imprescindible suport que han de rebre les víctimes de la violència de gènere i el càstig que haurien de tenir els agressors, passen també per reeducar mentalitats masclistes tant en el poder legislatiu com en el poder judicial i revisar protocols policials.