En aquest estiu estrany i incòmode, la vida continua. Malament rai si no ho fes, si no intentéssim acomodar-nos i adaptar-nos a situacions canviants, que és el que els Homo sapiens han fet des de sempre (i mira, encara anem espernegant per aquí). Però hi ha coses que no es modifiquen, que amb la nostra obstinació ens entestem a reproduir. Com ara les presentacions de llibres, que no s’aturen, canvien de format i d’escenari. Dijous passat, a la terrassa del Parc del Segre de la Seu, Joan Obiols va presentar el vuitè volum del seu monumental Viatge universal al Pirineu (si la muntanya fos el món), dedicat a la Ribagorça aragonesa, editats per la feliç joint venture entre Salòria i Editorial Andorra. Aquest viatge no entén de fronteres, se salta límits administratius i polítics amb una enorme desimboltura, i constitueix, volum rere volum, un formidable retrat de la nostra muntanya, d’aquest Pirineu que molts volen veure fragmentat i diluït en un mosaic de petites taifes. El Joan fa temps que ha decidit que per aquí no hi passa, i des de la seva primera sèrie de llibres (El Pirineu i la poesia de la història) ha anat construint-nos una obra original i personalíssima, un llegat impressionant, amarat d’humanisme i de sensibilitat. A la confluència entre el recull oral, la literatura de viatges, l’assaig sempre lúcid i el memorialisme ens mostra la diversitat de visions que es poden fer de la serralada. Queden dos volums per publicar, només: quan acabi, tindrem un monument coronat amb la bandera d’una pirineïtat militant i lliure.