És evident que aquest 23 de juliol haurà passat pràcticament sense pena ni glòria. El que havia de ser l’alternativa a la celebració de Sant Jordi que no es va poder fer el seu dia, 23 d’abril, s’ha viscut sota l’amenaça de nous rebrots del virus i, per tant, no hem vist l’ambient propi del dia de la rosa i del llibre a què estem acostumats, ni de ben segur que llibreters i editorials n’hauran tret el rendiment de cada any. Em queda el dubte si nosaltres tampoc n’haurem tret els beneficis que ens genera com a persones i com a societat la compra i la lectura de llibres. Dit sigui de passada que és difícil que tradicions tan arrelades tinguin èxit quan es canvien de data.
Haver fet l’intent de crear un Sant Jordi d’estiu perquè la indústria del llibre pogués treure el cap després del sotrac generat pel confinament, almenys haurà servit per recordar-nos la importància i la necessitat que el món editorial no s’aturi.
A alguns també ens ha servit perquè tinguem més novetats per triar de cara a la lectura estiuenca, que per a mi és la més relaxada, la que em dona un respir i em fa evadir la ment. A més, tenint en compte que el confinament ha propiciat que llegim coses diferents a les quals ens obliga la feina diària, aquest pseudo-Sant Jordi ha servit també per renovar la prestatgeria aquella on tens els llibres que s’han anat acumulant de lectures pendents i que has anat consumint a mesura que passaven els dies tancat a casa. Tres mesos després, podem triar i remenar entre les novetats editorials que s’han atrevit a publicar malgrat tot, i que són moltes.