x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Punt de mira

Redir

Actualitzada 28/07/2020 a les 21:56
    Conrad Alongina
Seré repetitiu. No ens hem d’estranyar. Ja fa anys que de llampada s’omplen les jornades de singulars informacions repetitives. Hora rere hora rere dia, escoltem, veiem, llegim, dotzenes de vegades els mateixos dubtosos continguts arribats dels 7 continents. Tal vegada, hem caigut en un submís comportament de llaminera complaença forassenyada, en una època de consuetuds farcides d’incongruències, on tothom s’ha cregut amb suficient talent i aptituds fermes per opinar, jutjar, vaticinar, sentenciar, tot i que a la pràctica, solament, pocs d’uns quants han tingut i tindran la potestat il·limitada de fer-ho efectiu. Hi ha distintes formes que poden transformar les persones, però crec que dues són les principals: una és la saviesa; l’altra, els interessos materials. La primera la dividiria en dues parts: la saviesa honesta de bones voluntats, que se’n hauria de parlar més, i la deshonesta, de voluntats perverses, que mai se’n parla i si es fa, és per xanxa, per haver vist algun film de ciència-ficció. Avui gens fictici. D’aquesta en sorgiran totes les barbaritats hagudes i per haver. Impensables. De moment el coronavirus 2020. I posats a ser mal pensats, perquè no la grip asiàtica del 1957, el sida 1983, el mal de les vaques boges el 1986, el brot del sars el 2002 o la grip porcina del 2009. La que afecta per interessos materials, probablement és quina per analfabets coneixements, afavoreix més certs mecanismes de la deshonestedat. Serà per estar embadalits amb l’aparença dels més afortunats amb els quals ressemblar-s’hi és una obligació, mentre naufraguem amb l’embruix del món comercial i el confús financer. Tampoc ens pot fugir del cap que els canvis comporten irregularitats, àdhuc excepcions en l’evolució de les individualitats de cada persona, afectant, poc o molt, les tasques que cada una desenvolupa. Tan minsa i dirigida és la nostra intel·ligència que ha calgut trobar-nos selectivament al caire de la cinglera per comprendre la vulnerabilitat de la poca cosa que som. Era imprescindible haver d’arribar al llindar de la fi per adonar-nos d’una vegada que som el que es vol que siguem, i que sempre ho serem si no fem res per evitar-ho. Ara és temps de justificacions i reflexions. Quan es parlava de ser conseqüents i s’esdevé inconseqüent. De temences que persistiran i que seran entrebancs per a les llibertats més naturals. De grans canvis en la societat. Però quins? La classe política canviarà? Aquesta seria indispensable que ho fes. Vital per ser l’estructura del model que marca el camí que t’obliguen a seguir. Nosaltres tan sols som la bastida que consent convenientment un esposori de comparsa per a un període inconegut. O és que ja tot està fet i beneït per anar envers un poder absolut? Igualment és temps de planys que esbomben algunes clarividents goles. Elles prou sabien que apareixeria quelcom diabòlic. Ho deien a no sé on. Difícilment es pot avançar malversant els medis del sistema. També hi ha qui es manifesta dient que la terra s’ha revelat i ha creat el virus, la Covid-19, per desequilibris amb el camp magnètic terrestre, però no he sentit ningú que assumeixi haver participat en la catàstrofe.
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts