x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

'Llums retingudes' de Manuel Pal

El vam estimar, el vam tenir entre els amics, el vam poder escoltar i ja l’enyorem
Actualitzada 24/07/2020 a les 20:59
Capellà i poeta. Manuel Pal i Casanovas, fill de cal Ribó d’Artedó, nascut el dia de Nadal del 1932 i finat el dia 18 de juliol del 2020 a la Seu d’Urgell. El vam estimar, el vam tenir entre els amics, el vam poder escoltar i ja l’enyorem. Va escriure bella poesia, va exercitar el desig d’escriure i a doll van rajar poemes i poemes, frescos com l’aigua de la font, reposat com l’aigua de la bassa, brodats a punta de coixí, ben segats i garbellats, ben pastat i ben cuits. Amarats els poemes de sentiment al seu bressol d’Artedó, la bella miranda de l’Urgellet, com ens recordava l’arquebisbe Vives en el funeral. Des d’aquella graonada a mig camí de Cadí, mossèn Pal ja de petit s’amorosí amb els ulls oberts i la resta de sentits, voltat d’una natura senzilla i omnipresent, que l’acompanyaria tota la vida. Fent de capellà, el cor i les cames el portarien a la Pobla de Segur, a Ribes de Freser, a Oliana, a Noves de Segre, a Andorra la Vella, a la Seu d’Urgell. Més endavant agafaria el camí de la plana i aniria a Bellcaire d’Urgell, Agramunt i Mafet. L’any 1985, amb 53 anys, el bisbe Joan el retorna cap a la muntanya i des de la residència al Seminari de la Seu serveix Anserall, Castellciutat, Arfa i tota la banda del Baridà de la comarca de l’Alt Urgell: Arsèguel, Ansovell, Castellnou de Calcorze, Aristot, Bar, el Pont de Bar i el Querforadat. L’aplec de Boscalt, font del goig de mossèn Pal, els reunia tots: “Entorn el boix l’amor es fa rialla/ en el prat verd. Si hi passa un jorn la dalla,/ la vida abans la vida hi ha esclatat. Oh roig/ terreny i pedra moradenca, oh veu/ del campanar sense campana, adéu!/ Ara ja sé on la tinc la font del goig.”
També com a capellà, des de l’any 2002 acompanyà espiritualment qui, malalt o a les portes de la mort, era ingressat a l’Hospital de la Seu d’Urgell. Amb la bata blanca i la creu a la solapa, passava habitació per habitació a donar la mà i a confortar. Tantes famílies mai li agrairem prou la companyia i les paraules al cos i també al cor que era malalt i ell poc o molt els revifava. Acostumat a trescar per la muntanya, a caminar, portava al clos tancat de les habitacions de l’hospital l’alenada d’aire i la fe viscuda. Portava la llum de la carena, la verdor del prat, l’estelada de la nit a la gent malalta, que eren dels poblets de la muntanya.

Mossèn Pal havia voltat per aquestes terres i alhora també havia voltat molt món. Recordo una conferència seva explicant-nos un viatge a Rússia a meitat dels anys noranta, mostrant-nos la fotografia de l’avió bimotor que havien d’agafar a l’aeroport de Sant Petersburg, amb la gent que, ja embarcats, van haver de baixar i empènyer perquè no es volia engegar. Mossèn Pal ho explicava fent aquelles rialles expressives, tan seves. Gran viatger, a la seva doble cambra del Seminari, perquè amb una de sola no li haurien cabut, hi tenia records exòtics de països llunyans i llibres i llibres i més llibres i música. Allà t’explicava joies del passat i neguit del present. Allà, mentre jo espiava fotos dels seus viatges, va escriure a la tardor del 2013 els versos que posaríem a la capella de Sant Ermengol del Pont de Bar, restaurada i dignificada per voluntat seva i fer conjunt, al qual no ens podíem pas negar. Jo pensava que en el silenci d’encara no cinc minuts escrivia altra cosa quan, de cop, allargant la mà i mirant-me directe als ulls, amb aquell brio i torrent d’alegria tan característics d’ell, va dir: “té!” I vaig llegir: “Aquí Ermengol moria./ Del pont que hi erigia/ i del poble que hi vivia,/ sigui aquesta capella,/ petita i bella,/ per tots fidel record,/ bon auguri i conhort.” Un mes després, el dia 3 de novembre del 2013, festivitat de Sant Ermengol, ens aplegàvem al Pont de Bar i el bisbe Joan Enric presidia la missa i la restauració de la capella. Allà a la façana, quan hi aneu, llegireu els versos breus però profunds de mossèn Pal dedicats a Sant Ermengol i a la gent del Pont de Bar que allí tenia el bressol fins a la riuada del 1982.
Home de cultura, tan humanística com eclesiàstica, ens brindà versos escrits amb la llum de la qual era capaç de copsar tant la naturalesa com a l’entorn,i dins de la persona humana. Del seu llibre Exercitació del desig, de l’apartat Llums retingudes fem claror amb alguns dels seus poemes, uns per al terral, altres per als amics: “Artedó. Artedune , ple de roures,/ Artedune, roures verds,/ de tu el cor ja no sap moure’s,/ tens per tots braços oberts!/. Ramon Rossell i Serra. “Canillo i Aina, Andorra i Meritxell,/ neus de Soldeu i rocs de Casamanya.../ coneixen ton trepig i com s’afanya/ sense parar, ton cor. Potser la pell/ t’ha esgarrinxat algun cop la gavernera./ De nou, però, la flor de la grandalla/ ha pogut més. Entorn la primavera/ has convocat. I amb joves i quitxalla/ sardana fas d’amor, que prega i balla/ als peus d’Aquella que és la Flor Primera!” Del llibre Vida t’estimo: Elegia rural. “Ai poblets de la muntanya,/ qui us ha vist i qui ara us veu!/ Encara hi ha qui s’afanya/ a llaurar algun verd conreu,/ però arreu feixes i feixes/ -ara solitari ermot-/ sangloten les seves queixes/ en la solana i el sot./.../Omplien cares boniques/ les finestres i els balcons;/ bells records, fets ara miques,/ de rialles i cançons!./ Encara toquen les hores/ rellotges del campanar/, mes no hi ha algú als afores/ per poder-les escoltar./

Quan s’escaigui que pugeu a Arsèguel i us enfileu cap a Ansovell i aneu a resar-li un parenostre al Santuari de Boscalt, en passar vora la capella del Carme, mossèn Pal us dirà: “Tu que passes per aquí,/ si vols bona companyia/ saluda i prega a Maria/ i ella amb tu farà camí.” Que per molts anys el puguem recordar.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts