Sant tornem-hi amb seny

Tot i que es veia a venir fèiem veure que no passava res i que la normalitat que es respirava als carrers a través de les mascaretes era una recomanació que ens obligava, d’alguna manera, a creure tot jugant amb la vanitat humana que a nosaltres no ens podia tornar a passar i que la Covid-19 estava totalment controlada, per això mateix quan van obrir les fronteres, el primer cap de setmana vàrem poder comprovar amb l’estampida humana que hi va haver que totes aquelles promeses de fer país a les xarxes socials varen quedar com un record més dels dies d’aïllament a casa. Sant Agustí deia: “La vanitat de la glòria humana només porta vent i vacuïtat.” De fet, hi ha sociòlegs que amb l’estudi de la conducta humana mantenen que la vacuïtat és una característica de les societats postmodernes, per a les quals les relacions interpersonals resulten frívoles i superficials, en què la vida diària transcorre de manera ràpida i amb una escassa reflexió i manca de compromís social. Potser el que vàrem oblidar és que encara estem travessant la pandèmia i que el fet d’aixecar l’estat d’alarma va ser un acte molt valent políticament i jurídicament per part del nostre Govern, ja que teníem d’altres efectes a causa de la mateixa, com paralitzar l’economia del nostre país, i que tots havíem de tenir molta responsabilitat social. Sabem que hem patit molt confinats a casa, que és l’estiu, fa calor, i que evidentment tenim la necessitat de sortir d’una situació tan trista i que només ens van demanar portar una mascareta i guardar una mínima distància, únicament això, mascareta i responsabilitat. Molt ràpid hem deixat caure les mascaretes al coll i al colze i les distàncies, les abraçades i els petons són la resposta que hi ha persones que no han après res de res de les morts, el patiment, la caiguda econòmica i social del nostre país i de l’esforç dels nostres sanitaris al capdavant d’una situació mai viscuda.