x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

Lideratge i gènere

Des del meu prisma, una política de quotes representa alimentar un fracàs
Actualitzada 12/07/2020 a les 06:41
Hi ha la percepció generalitzada que les dones caps d’Estat han gestionat millor la pandèmia. I per il·lustrar-ho, els constructors d’aquesta teoria ens aporten els exemples de Nova Zelanda, Alemanya i Finlàndia sense precisar, però, les accions concretes que refermarien amb clau reeixida aquesta teoria. És molt complicat valorar i diferenciar, tot i amb una anàlisi acurada, la bonança en la gestió de la Covid-19 dels diferents caps d’Estat, perquè es tracta d’una crisi on hom no en coneix de la missa la meitat. La lluita feminista associada a les polítiques d’igualtat que van implementant fil per randa els Estats democràtics provoca amb freqüència l’adopció de normes, lleis i reglaments, que exigeixen la presència obligatòria de les dones en els òrgans de govern i en les cúpules directives d’empreses d’alt nivell. Automàticament, tot executiu, tot Parlament i tota organització que vulgui alinear-se a aquesta normalitat ha de respectar unes quotes, a vegades una paritat, imposades de forma absurda. Aquest tractament ens aboca a discriminacions desencertades. L’accés de la dona al lideratge i al poder ha estat una lluita contínua i aferrissada de recerca del reconeixement que s’ha dilatat massa en el temps de forma lamentable. Des del meu prisma, una política de quotes representa alimentar un fracàs amb el paradigma de la hipocresia. I per acabar d’embolicar-ho tot, apareix la teoria queer, amb la complexitat de percebre l’individu amb un gènere que pot correspondre o no amb el seu sexe biològic. Per a la teoria queer, la identitat sexual és una anomalia, i seria el resultat d’una construcció social independent de les classificacions de la biologia, de la psicologia i de la filosofia tradicionals. Observant i també instruint-me amb les noves aportacions, m’adono, però, que el talent, l’educació, la intel·ligència, la formació, la cultura, l’experiència i els valors no hi entenen, de gènere
  • #7 Biblio
    (13/07/20 12:40)

    Ernest va dir..
    La bibliografia sobre "quotes", on vostè s'erimeix ser especialista, d'ús de lectura obligatòria i amb pensament únic (el seu), que imposa vostè a l'autor diu que: Hi ha qui veu l'ampolla mig plena i altres la veuen mig buida... Finalment Senyor Ernest, adon'is que és el mateix.

    Respondre
  • #6 Yass
    (13/07/20 00:03)

    Aixo que diu es molt relatiu. Estem d'acord en què una persona s'ha de valorar per les seves capacitats i no pel seu genere. El problema es que les capacitats les obtenen els homes i les dones quan hi ha igualtat d'oportunitats, la qual cosa no sempre es així. M'explico: desde les entitats privades, per exemple, es tendeix a posar als homes a càrrecs mes elevats i responsabilitats majors per diverses raons. Gràcies a això el colectiu masculí es forma a millorar el curriculum i es capacita, la qual cosa pot aconseguir també una dona, pero sempre majors dificultats. Havent de demostrar el doble.

    A mi m'agrada que a l'esfera politica hi hagi dones que governin. Potser d'aquesta manera es dona per fi un missatge a la poblacio per motivar a les nenes. Jo crec en una societat que pugui doonar legos a les nenes i nines als homes. Potser aixi tindriem mes dones engineres.

    I per cert, sóc un home!

    Respondre
  • #5 Joan
    (12/07/20 18:30)

    Coquelicot va dir ...
    Tranquil probablement l'Ernest tampoc. És el drama de les xarxes, els anònims publicats i la degradació a la que estem arribant. Dit això el que diu l'Ernest sobre de què es tracta la teoria de les quotes, crec que té tota la raó.

    Respondre
  • #4 Coquelicot
    (12/07/20 17:27)

  • #3 Meritocracia sisplau
    (12/07/20 09:40)

    Voler imposar per llei el que no s'aconsegueix per vàlua personal té un nom: Discriminació. L'igualtat no és una qüestió d'estadístiques al 50%, no. És una qüestió d'això, d'igualtat d'oportunitats, i que cadascun arribi on es mereix pels seus propis mèrits.

    Respondre
  • #2 Empoderament
    (12/07/20 09:27)

    Un lloc laboral ( y més en política) ha de ser ocupat per la persona més capaç, sigui home, dona, xinès, marcià, etc. Si hi ha més homes que dones els quals demostren més capacitat per a un lloc, són ells els que ho han d'ocupar, la resta són quotes de gènere d'una correcció política absurda que obeeix a interessos del lobby feminista antinatalista.

    Respondre
  • #1 Ernest
    (12/07/20 08:00)

    Conec poques persones més obertament masclistes que vostè. Si no ha entés la teoria de quotes faci el favor de llegir sobre ella, per favor. No és posar dones per ser dones, és deixar de posar homes per ser homes.

    Respondre
7
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts