Mèrits de l'anàlisi retrospectiva

Els militars ho saben i ens ho podrien explicar. Portar a terme amb èxit una missió difícil necessita una excel·lent preparació seguida d’una perfecta execució. Però no és suficient. És indispensable també, una vegada complert o no l’objectiu, analitzar acurada i objectivament les diferents accions efectuades. Ells anomenen aquest exercici debriefing. En altres àmbits professionals, s’utilitza l’expressió retorn d’experiència. Aquest examen retrospectiu facilita millorar les decisions futures, en el moment que s’ha de fer front a una situació similar o comparable. Ara bé, malauradament, aquesta teoria de manual no s’adequa del tot a la realitat. En efecte, en la gran majoria dels casos, les casuístiques a resoldre són imprevisibles i no poden ser l’objecte d’una preparació acurada. Conseqüentment, la resposta a aportar integra una part important d’improvisació amb els perills que això implica. Però, el que no és pot obviar mai és l’anàlisi a posteriori que permet determinar els disfuncionaments ocorreguts.

Si traslladem aquesta filosofia a la crisi que acabem de travessar és evident que la deguda preparació era impossible. El virus no s’ha publicitat prèviament i els països afectats han hagut d’actuar amb celeritat i amb els mitjans dels quals disposaven en aquell moment. Globalment, ho han fet bé. Així, després d’unes quantes setmanes de confinament, s’ha pogut controlar la pandèmia. Tot i això, aquest resultat no pot justificar que no es vulgui obrir la fase de retorn d’experiència, que serà força útil per combatre, en el futur, aquest risc o altres de similars. No es tracta d’una tasca fàcil, atès que requereix un nivell d’autocrítica que, sovint, els decisionaris defugen del tot. Donar visibilitat a uns errors, encara que siguin mínims, pot donar peu igualment a qualsevol crítica infonamentada, anacrònica o políticament orientada. No obstant això, aquest exercici és imprescindible i cal portar-lo a terme, amb la màxima lleialtat i objectivitat. No es tracta de buscar responsabilitats, molt sovint inexistents, sinó preparar-se per afrontar qualsevol nova crisi que podria posar en perill les nostres societats, que han demostrat la seva debilitat intrínseca.