Assaig proto­democràtic

Un cop al trimestre els ‘hermanos’ ens portaven d'excursió a tota la classe (com deia la cançoneta). Sortides lúdiques, fora de les aules. Una altra cosa eren visites a museus i similars, de contingut pedagògic. A l'excursió: autocar, motxilla amb, per exemple, tàpers de llom arrebossat, amanida de pasta i plàtan, passejada pel bosc (si n'hi havia) i partidet de futbol, en un pla que no era pla (sempre estava inclinat) i una vintena llarga de jugadors per banda. Un campi qui pugui tàctic. Les meves sortides preferides eren a Santa Fe del Montseny, a l'hivern, per les mítiques batalles de neu i a Cambrils, a l'estiu, ja que incloïen platja i piscina.

El destí el triaven 'hermanilment' des de l'escola, aplicant el clàssic article 23, però un cop ens van deixar que féssim la proposta nosaltres. Un experiment protodemocràtic, el 1973. Va ser la meva primera experiència liderant, si fa o no fa, un procés participatiu i és que la proposta dels 'hermanos' va arribar amb un servidor com a delegat de classe. I com ho triem, vaig demanar. Espavileu, resposta directa del tutor. Doncs, cap a la pissarra i, apa, a apuntar propostes. A classe érem, crec, uns 45 (amb sis línies per curs. Poquets, sí...), i van sortir sis possibles destins. Vam votar en volta única, així vam quedar, i tot i el sagrat deure democràtic deixat a les nostres mans, vam tornar, de nou, a Santa Fe. L'exitós destí, per davant de novetats incertes.

La proposta guanyadora es va imposar amb 9 vots. 9 de 45. Una minoria majoritària de calaix. Va ser un acte democràtic? Diria que sí. És de rebut que 9 decideixin el destí de 45? Així ho vam pactar. Podíem haver escollit un millor sistema? Potser, però és el que es va triar i estava vigent. Tot aquest preàmbul lasalià, de fantàstic record, per cert, per recordar que la democràcia pot ser la dictadura de la meitat més 1, però no hem trobat encara un millor sistema per anar tirant endavant.