Hi ha decisions que no són fàcils i probablement els fallaires hem pres una de les decisions més difícils de la nostra vida obligats per una situació no volguda. Des que es va recuperar l’any 1987 per un grup de joves d’Andorra la Vella, mai ens havíem trobat en una situació similar. Cert que les falles han passat per moltes vicissituds, que fins i tot han obligat a variar el seu element principal i no han estat exemptes de controvèrsies, com la crisi del 1996 quan el Comú de la capital va prohibir les falles, cosa que va propiciar una cremada clandestina capitanejada pels fallaires del Puial.
La Cremada de falles d’Andorra és una festa viva, dinàmica, en constant evolució com totes les festes que emanen de la tradició i la cultura popular. Està feta en comunitat i per la comunitat, un dels principals valors que reconeix la Unesco al Patrimoni cultural immaterial. I precisament per aquest fet, pel valor comunitari de la festa, les falles aquest any no les veurem rodar pels carrers i places dels nostres pobles. Perquè la festa, la tradició, no és només un fallaire fent giravoltar la seva falla, sinó que és un tot, un context, una comunitat que va més enllà del simple fet de rodar foc i que comença els preparatius el mes d’abril, una comunitat formada també tant pels qui cremen com pels qui en gaudeixen sense cremar. Tots formem part de la festa, uns amb els altres, i no s’entén uns sense els altres. No podem deixar ningú al marge. Perquè ens entenguem, la cremada de falles no és un espectacle de foc ni una cercavila... per això ja hi ha altres protagonistes en el món de la cultura popular o de la representació escènica.