La inversió en temps d'agitació

És innegable que la humanitat viu un dels episodis més extrems de la seva història recent, no només pel patiment que genera la pandèmia o pel nombre de víctimes, sinó per la seva repercussió sobre la nostra conducta. L’aïllament social, com a mesura de prevenció generalitzada, té un impacte devastador en l’economia, si bé és cert que, a diferència de crisis passades, aquesta situació hauria de revertir tan bon punt es dilueixi l’amenaça.

Fins ara, la terrible manca d’informació ha impossibilitat als inversors poder incloure l’abast econòmic de la crisi en els seus models, precipitant el mercat baixista més veloç fins als nostres dies en un entorn d’extrema volatilitat. Les dades recollides sobre el mercat nord-americà ens ajuden a posar en perspectiva l’abast de la correcció.

Des del 1928 fins a l’actualitat la variació diària de les cotitzacions en valor absolut ha estat del 0,74%. Durant la crisi financera global, en què en 355 dies de negociació es va perdre un 56,80%, aquesta variació es va duplicar. Però en els 46 dies transcorreguts des de l’última correcció, en què el mercat ha perdut un 33,9%, la variació diària absoluta ha estat gairebé cinc vegades superior a la mitjana històrica, fins a arribar al 3,49%. I és que la velocitat i la intensitat del moviment que hem viscut ens ha deixat dos dels deu pitjors i dos dels deu millors dies de la història: -12% 16/03, -9,5% 12/03, 9,4% 24/03 i 9,3% 12/03.

Però no tot són males notícies. Hi ha tres actius els retorns dels quals estan significativament poc correlacionats amb les accions: els bons del govern nord-americà (Treasuries), el dòlar i l’or. Per això, l’habilitat dels Treasuries per protegir una cartera és més gran per a un inversor no nord-americà. No obstant això, cal tenir en compte que aquesta correlació no sempre ha estat negativa, com va succeir a les dècades dels setanta i dels vuitanta. Únicament quan l’estabilitat del sector privat és la que està en joc i la inflació no es converteix en una amenaça, els Treasuries adquireixen la seva qualitat com a valor refugi. També és cert que l’or no ha estat millor diversificador que el dòlar (les seves cotitzacions han transcorregut en paral·lel 200 anys fins als setanta). El final del patró or i l’era de la supremacia dels bancs centrals l’han convertit en una assegurança més que fiable contra els mercats a la baixa. Mentre que l’MSCI World perdia un 21,7% al tancament del primer trimestre, una cartera diversificada de bons globals retrocedia únicament un 0,33% i una cartera diversificada de bons en dòlars nord-americans guanyava un 3,15%, o un 4,88% per a un inversor en euros. Per la seva banda, l’or s’alçava un 4,20% per sisè trimestre consecutiu de pujada.

A partir del risc, la rendibilitat esperada i les correlacions entre actius, la teoria financera moderna ens permet construir carteres ajustades als objectius i al perfil de cada client. I és per això que, quan molts clients ens pregunten en quines companyies, sectors o zones geogràfiques invertir, sempre ens esforcem a explicar que per obtenir el millor retorn ajustat al risc és indispensable diversificar entre diferents classes d’actius.

Què aconsellem fer davant la situació actual?

–Preguntar-nos si la nostra distribució d’actius es correspon al nostre perfil i si està en línia amb els nostres objectius.

–Si tenim una cartera diversificada i una estratègia clara, haurem de preguntar-nos si els nostres objectius i el nostre horitzó temporal han canviat; si no és així no hem de vendre quan estem espantats.

–No comprar únicament perquè els preus hagin baixat; caigudes de mercat no signifiquen valoracions més atractives.

–No intentar treure avantatge de la volatilitat deixant-nos corrompre per suculentes històries d’èxit (vacunes, teletreball…) i intentar mantenir la perspectiva.

L’última i més important recomanació ens ajudarà a discernir entre soroll i senyal, i consisteix a eliminar qualsevol aplicació de telèfon amb informació financera diària, ja que, en la majoria de casos, només condicionaran les nostres emocions i ens induiran a prendre males decisions d’inversió.

*Carlos González, Fund Manager de Vall Banc