1 de maig, dia de l'agraïment

Aquest divendres toca celebrar la festa del treball. O, millor dit, tocaria celebrar aquesta diada. Ara bé, en el moment actual, atès el grau de confinament al qual la gran majoria de nosaltres es veu sotmesa, aquesta festivitat quedarà força deslluïda. Com sempre ho va ser, a casa nostra, en no ser reconeguda com a festiu d’obligatori compliment. Així, qualsevol podria opinar que el col·lectiu de treballadors no s’ha merescut mai cap reconeixement, fins al punt que no se li pugui atorgar un dret acceptat en el nostre entorn europeu. Ara bé, les setmanes que acabem de viure demostren que, actuant així, ens hem equivocat del tot. Sense la dedicació de nombrosos assalariats, tant de l’àmbit privat com del públic, mai s’hauria pogut superar la greu situació sanitària que afrontem. I això demostra que les empreses han de tenir en compte, en tot moment, el seu valor essencial, que no és altre que l’equip humà que les integra. Sense els seus col·laboradors, una empresa no és res. Certament, els seus dirigents donen l’impuls, però aquest esdevé efectiu únicament i exclusivament mitjançant l’esforç desplegat pel conjunt dels seus treballadors. Les nostres vivències des del 14 de març confirmen aquesta obvietat. El país està funcionant gràcies a la feina de tots aquests, en primera i segona línia, que fan front amb valentia a la pandèmia. Sanitaris, membres dels diferents cossos de seguretat, venedores, caixeres i molts altres encara dediquen tots els seus esforços al servei de la comunitat. I donen el millor que poden, sense cap mirament, tot i el risc que assumeixen.

Malauradament no tinc cap dubte que d’aquí a uns mesos ens haurem descuidat del que els devem i no sortirem més a les vuit de la nit a aplaudir des dels nostres balcons. Per tant, si volem inscriure en la memòria col·lectiva el que sentim avui dia, és l’hora, a la imatge doncs de molts dels nostres veïns, d’incloure el dia 1 de maig en els festius obligatoris per a tots els sectors de la nostra activitat econòmica. I així d’aquí a uns anys recordarem que el país va escriure una nova pàgina de la seva llarga història gràcies a aquests treballadors que fins ara no havien rebut la consideració que es mereixen.