Sabem que es parla molt de com serà el futur post Covid-19, de si canviaran molt les formes de fer, els negocis i si s’enfonsarà l’economia. Però el que està clar és que tenim al davant l’oportunitat de modificar el nostre model. Ens hem adonat que necessitem molt menys del que tenim, que acumulem a casa muntanyes de productes i objectes que no serveixen de res, si no que ho diguin als de les deixalleries, que aquests dies amb la neteja d’armaris se’n fan un tip. Que vivim immersos en un consumisme ferotge més compulsiu que gratificant i que dediquem molt poc temps al que de veritat importa. Veiem que podem ser productius des de llocs diferents i treballar on line des d’espais més agradables reduint l’estrès i l’ansietat. El confinament ha servit per desemmascarar coneguts que fingien ser amics, els companys i els supervivents. El que seria l’altre coronavirus, el que en situacions de crisi i por treu el pitjor de les persones. Hem de veure que el ritme que portàvem sumat als deliris de la nostra societat ens feia cada vegada més superficials, més distants emocionalment i més materialistes. En la cultura de les aparences, preocupats per tenir més que el del costat, per guanyar més, per ser més populars i per tenir més poder. Davant d’un nou paradigma, lluny de repetir els mateixos errors, que pot passar, hem d’aprofitar per fer els canvis estructurals i socials que ens millorin, desterrant mals hàbits i fent entre tots un canvi de rumb, un cop de timó fort i valent que ens permeti albirar nous horitzons. Serem capaços?