Creat:

Actualitzat:

El govern està actuant fil per randa en una conjuntura d’emergència sobrevinguda. Tot i així cal fer planificacions dia rere dia, per adaptar-nos a una situació dual amb dos blocs interdependents: el sanitari i acte seguit l’econòmic.

El primer marcarà l’establiment de les pautes per a la represa del segon.

Tenim un hospital ben dimensionat, calculat en funció de la població, tot i que aquest virus pot fer desencaixar totes les previsions. El risc de col·lapse dels serveis hospitalaris esdevé, doncs, una obsessió per al ministre de Salut.

La gestió del Govern, en el bloc econòmic, és marcadament de caire social avançat. De fet i també en el nostre entorn geopolític, totes les Administracions, posem que per molt neoliberals que siguin, han esdevingut en un tres i no res gairebé socialcomunistes. Són accions d’impacte, de xoc. Penso, però, que aquestes mesures no han arribat per quedar-se, són mesures conjunturals necessàries i d’excepció, de protecció dels teixits econòmics i socials, per acompanyar un rellançament d’una economia ja tocada de per si. El president de la CEA parla d’un parèntesi i jo soc del seu parer, ja que els parèntesis estan fets per tancar-se. És cert que la socialdemocràcia, emparada pel criteri d’experts de la talla i de l’autoritat de Jacques Attali, hi veu una llum en aquest escenari, una oportunitat per fer quallar el seu anhelat repartiment global i universal de la riquesa, traspassant l’actual sistema impositiu i bandejant a rangs inferiors la meritocràcia. Terceravia és molt pessimista: augura la implosió del sistema democràtic i la destrucció de l’economia de mercat. Definitivament l’aturada, la desaparició o el rebrot de la bèstia marcaran agendes, ara incertes.

El joc de la democràcia representativa és ben senzill: el govern governa i l’oposició s’oposa, ho diu el vocabulari. Hom intenta marcar paquet davant de la ciutadania que és qui posarà tothom al seu lloc; el 2023?

tracking