Què podem aprendre d’aquesta situació? La pregunta és com un mantra que s’està repetint arreu del planeta. Era d’esperar que es plantegés la qüestió una vegada digerit el pànic inicial –perquè els humans ho païm tot– i la situació estigués més o menys assimilada. Des de l’àmbit personal/domèstic fins a l’internacional/global, la pandèmia ha tirat a fons i pel dret, però els més optimistes ja veuen la llum al final de túnel –posats a tirar de tòpic, aquest és tant útil com qualsevol altre–. No tinc “la” resposta. No cal escarrassar-se gaire per veure que no hi ha “una” resposta. La història és plena de lliçons per aprendre que, ves per on, la gran majoria de vegades l’única cosa que han deixat ben clara és que no hem après una puta merda (ups, ja em disculparà vostè la vulgaritat lingüística). Aquesta situació i aquesta vegada sembla, no obstant que, pel que diuen uns, proclamen altres i exposen els de més enllà, sí que sí que estem aprenent quelcom. Aquesta vegada és la definitiva. De veritat de la bona. Perquè es veu que el món canviarà, que res tornarà a ser el mateix després de la Covid-19. No em cap el cor al pit de tanta alegria com em produeix saber que, un cop aquest malson hagi acabat, organismes internacionals, multinacionals i governs de tota mena: democràcies, autocràcies, dictadures; d’occident a orient, del 1r al 3r món, de tots colors i creences, uniran els seus esforços en pro de la humanitat i pel bé del planeta. Llavors les morts i tots els estralls que aquest maleït virus està causant només seran un malson. Ara, em fa por despertar-me i que el dinosaure encara hi sigui!