x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El futur del capitalisme

Andorra manté una major dosi d’identitat compartida que els països d’Occident
Actualitzada 25/03/2020 a les 20:37
    Jaume Serra
No crec en les coincidències ni en particulars alineacions d’astres, però haberlas haylas. Us ho dic perquè, fa tres diumenges, vaig arramassar del mercat de Sant Antoni (penso en l’estimat Toni Morell, amb qui m’hi trobava de tant en tant) un exemplar del llibre El Futuro del capitalismo, de Paul Collier. La lectura és densa però Sant Antoni ha trobat un deixeble eremita circumstancial i els darrers dies he tingut temps de fer una lectura pausada. La meva incredulitat trontolla.
És una evidència, que no neguen ni els més heterodoxos governants (tot i els derrapatges en l’àmbit anglosaxó), que Occident està patint una crisi sanitària amb repercussions socioeconòmiques d’un abast colossal que tot just comencem a albirar. No us parlaré d’on ens portarà tot plegat (no ho sé), i no vull repetir el que altres ja han dit: la humanitat no s’extingirà, res serà igual d’aquí a sis mesos, la forma de relacionar-nos entre humans canviarà, el teletreball es desenvoluparà, etcètera. Tampoc penso fer servir el llenguatge bèl·lic i patriòtic tan escaient i necessari en les actuals circumstàncies, per explicar com combatre i vèncer l’enemic extern que ens ataca.
El que vull és opinar sobre en quin punt ens ha agafat aquesta crisi des del particularíssim vessant dels decisors polítics. Ho faig perquè, al meu entendre, la manera de sortir-se’n és socialment i, per tant, no estaria malament esbrinar en quin moment ens trobem per saber si estem en la línia de reaccionar bé davant dels reptes que tindrem d’ara endavant.
El capitalisme ha aconseguit, històricament, moltíssimes millores de benestar i ha esdevingut essencial per a la prosperitat. En conseqüència, no ens en podrem estar de fer-lo servir. El seu mecanisme intern de destrucció creadora no ha trobat substitut. No em negaran que altres ho han provat i no han arribat enlloc. Ara bé, no es tracta de fer de Dr. Pangloss, cal una mirada crítica sobre algun dels fonaments de la seva filosofia política, com ens proposa Paul Collier, per poder garantir-ne un millor funcionament.
El capitalisme modern, simplificant molt, es fonamenta en dos pilars que els actors polítics occidentals fan servir, a voltes sense saber-ho, i que s’han anat combinant en proporcions variades des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies. D’una banda, l’utilitarisme, segons el qual, confrontats a dues alternatives, cal triar aquella que maximitzi la felicitat del màxim nombre de persones d’una comunitat, deixant de costat l’altra peti qui peti. D’altra, el de la justícia com a equitat, segons la qual el decisor polític ha de posar-se un vel als ulls de forma que desconegui quin és el seu lloc en la societat, la seva classe o estatus, les seves habilitats i intel·ligència, i triar des d’aquesta posició original.
Aquests dos principis, portats a l’extrem, són perillosíssims perquè ens aboquen en mans d’economistes o juristes. La vida en societat no és només economia i drets, per sort. Dit d’una altra forma i, per posar només un exemple: les obligacions dels pares amb els fills van molt més enllà de l’establert legalment o pel principi d’utilitat.
I a Andorra, què? Em preguntaran. Què té a veure tot el que ens expliques amb la Covid-19? Com ja he dit, només resoldrem la crisi en societat i, per tant, fent servir la política, cal esbrinar el seu estat. Soc de l’opinió que Andorra no ha desenvolupat la seva estructura socioeconòmica amb la mateixa intensitat de l’Europa Occidental, fet en molts aspectes criticable, però en canvi no ha abusat ni de l’utilitarisme ni de la justícia com a equitat. Els nostres decisors polítics no han fet servir el manual utilitarista o el manual rawlssià en estat pur. Això permet mantenir una major dosi d’identitat compartida que, segons Collier, és el que s’ha perdut en el nostre entorn socioeconòmic més pròxim.
Sense identitat compartida és impossible pensar que els més afortunats acceptin les obligacions amb els més desafortunats. Com serà possible fer prevaldre un principi de corresponsabilitat sense un mecanisme intern en la societat que l’alimenti? Les obligacions recíproques són la benzina que fan rutllar el motor social, no ens podem limitar a la força feble de l’altruisme. Cal fer servir la força forta de la reciprocitat. Crec que Andorra pot estar a l’altura dels reptes que haurà d’afrontar.
Etiquetes
  • #12 El mateix mantra
    (28/03/20 10:37)

    És el mateix discurs globalista-mundialista-multicultural i "humà" que tenen tots els líders polítics. Aquest mantra es repeteix fins a la sacietat per transformar la realitat física i social per transformar el planeta per convertir-lo en objecte de benefici i acumulació de el Nou Ordre Mundial.

    Respondre
  • #11 Walter Burns
    (27/03/20 03:32)

    Doncs no deixa de tenir certa gràcia que països que han fet bandera del capitalisme més salvatge estiguin demanant ajuda a països com Rússia, Cuba o la Xina.

    Respondre
  • #10 A quin nivell ?
    (26/03/20 21:35)

  • #9 Vostè somia
    (26/03/20 21:12)

    Reflexió i recapacitació ? Vostè somia senyor.

    Quan això s'acabi, la voracitat de tots tornarà, multiplicada per deu, perquè precisament aixó és el que s'està planejant per recuperar el que no s'haurà guanyat durant el temps de confinament.

    Respondre
  • #8 Amb aquesta teoria...
    (26/03/20 21:04)

    Amb aquesta teoria, l'any que vè, Andorra tindrà 1.000.000 d'habitants, tots més miserables els uns que els altres que vindran a xuclar de la mamella d'aquesta corresponsabilitat.
    I per cert, la identitat compartida tambè comporta la doble nacionalitat ? Perquè els Andorrans, els que en tenim solament un de passaport ( i n'hi ha molts encara), la identitat compartida, ja fa anys que la tenim arrelada. De fet l'hem mamat a les nostres Cases des de petits.

    Respondre
  • #7 estevet
    (26/03/20 15:33)

    Caram, quin al·legat humanista! L'últim paràgraf és per emmarcar, sobretot "Sense identitat compartida és impossible pensar que els més afortunats acceptin les obligacions amb els més desafortunats." És a dir que l'elit andorrana (empresaris, pudents i polítics) ha d'integrar els immigrants i tractar-los com a iguals? Que pagarà més impostos i consentirà a sacrificis pel benestar de treballadors, molts d'ells forans?
    Total, si ho he entès bé, el virus aquell canviarà la societat andorrana del tot, en la qual la compassió i l'humanisme seran els nous valors a l'alça.
    De ben segur que ho vull veure abans de morir!
    I ja que menciona càndidament la benzina, vist el tarannà del país, servirà més aviat per alimentar el motor del campi qui pugui que no pas el de la misericòrdia.

    Respondre
  • #6 Nou ordre de coses
    (26/03/20 14:03)

    El capitalisme no té futur, ara entrem al post humanisme o transhumanisme.

    Respondre
  • #5 Game over
    (26/03/20 11:44)

    Ara ja sabem fins on ens han deixat arrivar, amb el resultat de rics mes rics i pobres per tot arreu.Molt blabla pero continum amb el totxo i els perfums...o ara has obert els ulls i fareu pisos "socials" a les torres?Perque com diuen els nostres veints el movimiento se muestra andando...

    Respondre
  • #4 Gran arquitecte
    (26/03/20 10:35)

    Seguint el fil del teu teoria, el capitalisme es nodreix i parasita sobre el nostre consum i el deute perpètua, si els amos de l'món decideixen que s'acaba el capitalisme sorgeix una inquietant qüestió, per a què servirem ara si ja no ens necessiten? Quin destí ens depara?

    Respondre
  • #3 Pere
    (26/03/20 10:14)

    El capitalisme ha caigut. Ha estat derrotat per un enemic petit i sobretot per la nostra inèrcia. No vam actuar a temps, ningú va prendre mesures, cap mena de seguretat ni de protocol.
    Ja veurem com serà el neocapitalisme o postcapitalisme. Un període de reflexió i recapacitació, no ens vindrà gens malament. Espero que quan ens en sortim, no tornem a caure en els mateixos errors.

    Respondre
Veure’n més
12
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts