x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Excés de comunicació?

Actualitzada 10/03/2020 a les 21:27
El viatge era llarg i a l'arribar a l’Índia, després de creuar mig continent per carretera, anava al Post Office de Delhi, lloc en què rebia notícies de la família i els amics. Parlàvem sempre per carta, i esperar-les tenia el seu misteri i emoció. En canvi, trucar per telèfon no calia ni provar-ho perquè l’espera s’eternitzava i al final no se sentia res. Sí que existia una forma de correu a mig camí entre el telegrama i la carta, una pàgina de color blau que es plegava sobre ella mateixa i que era una mica més ràpida i, et deien, tardava una setmana a arribar a Andorra. Anys després les comunicacions van canviar i ja es podia parlar per telèfon, directament, sense conferència, pràcticament des de qualsevol racó del món. La telefonia va millorar molt, però també era molt cara. Recordo un viatge a Borneo, en el qual vaig pagar a l’hotel una factura de 200 dòlars després d’haver parlat una estona amb la meva dona. Ara, per sort, la comunicació és molt més fàcil. Primer van aparèixer els mòbils i després els mòbils intel·ligents. A poc a poc van anar sortint tarifes més econòmiques, excepte des d’Andorra, i després l’aparició de Face Time i WhatsApp va permetre que parlar amb l’altre racó del món sigui quasi gratuït sempre que tinguis una connexió wifi al teu abast. Oli en un llum. Perfecte. Pots parlar amb la teva parella, el teu amic, els teus pares o els teus fills amb un simple clic. Tot és molt ràpid i sabem molt més. Tota aquesta tecnologia ens aporta també informació de primera mà, la qual cosa és encomiable, perquè per a la majoria de temes és útil i necessari saber el que està passant. També, moltes vegades, ajuda a saber la veritat, quan els règims implicats no són transparents, i els individus poden, gràcies a la tecnologia, avançar-se a la manipulació. Així que, en general, i a pesar dels avantatges i dels inconvenients i de l’estranya i altra incomunicació i aïllament que provoquen aquests dispositius, hi ha una enorme paradoxa, i és que podem gaudir de la seva innegable utilitat i del fet que puguem comunicar-nos gratuïtament, encara que estiguem a l’altra banda del món. Però que hauria passat amb la crisi actual? Que hauria passat si el coronavirus ens hagués enxampat uns anys enrere? Possiblement s’hauria escampat més de pressa, amb molta més contundència. Probablement l’hauríem patit igual, però potser ens hauríem estalviat la paranoia que l’acompanya. El coronavirus és un problema greu, però l’excés de comunicació i la por que s’ha estès com la pólvora no semblen ajudar massa a la correcta manera d’afrontar-lo.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts