Foc i lloc
De la governança d'un país
El millor homenatge a l’Antoni Morell és llegir-lo
El dimarts de la setmana passada es presentà al vestíbul del Consell General De la governança d’un país, l’obra pòstuma d’Antoni Morell. Aquest llibret havia de cloure els actes de la celebració dels 600 anys del Consell de la Terra. No va ser possible aleshores, però ara el Consell General ha estrenat el Mes Morell -aquest mes de març- donant a conèixer aquesta última carta que l’Antoni Morell adreça a l’Anton Fiter i Rossell en el seu llibre. “El foll de La Massana escriu al savi d’Ordino”, ens diu l’autor. En aquests moments tots dos en deuen parlar directament, ja no cal la carta, i comparteixen de segur les diferents lectures de les 55 Màximes del Manual Digest, que d’això va De la governança d’un país. Clar, Anton Fiter i Rossell ja li ha d’haver preguntat per què només en comenta 28. L’Antoni Morell, nerviós, poruc i en el fons un cagadubtes, comença a donar explicacions de les 27 Màximes absents... Us recomano que les busqueu al Manual Digest i, n’estic segur, en trobareu algunes respostes.
Amb aquest Mes Morell Andorra ha iniciat l’homenatge que l’Antoni es mereix i li devem. Un home polifònic, amb ambició de ser un bon historiador de la història d’Andorra i de tenir talent per ser un bon escriptor en prosa. I passat aquest mes de març hem de pensar què hem de fer entre tots a fi que l’Antoni Morell quedi perceptiblement per sempre entre nosaltres.
Tots hi estareu d’acord. El millor homenatge és llegir-lo. Si volem que Andorra tingui una literatura potent, hem de tenir una potència de lectors. Literatura en sentit ampli: novel·la, poesia, història, filosofia, assaig... En aquest sentit, sempre la literatura es relaciona més amb el fet de llegir que amb el d’escriure. Llegir és l’estació de destí i escriure, l’indret de sortida. Ho sabien bé tant l’Anton Fiter i Rossell com l’Antoni Morell, personatges font, homes de mirada de llums llargues, amb consciència lúcida i mirada precisa. I sempre, sempre, amb ambició de país, amb compromís. Tots dos, emmarcats en el seu temps, creien que Andorra -com tots els pobles- necessita un relat per sobreviure, un relat que ens transcendeixi i ens expliqui com a membres d’una comunitat que existia abans de nosaltres i ens sobreviurà.