x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

La violència per la violència

Sembla que cada cop alguns joves no són capaços de divertir-se sense acabar en baralles.
Actualitzada 02/03/2020 a les 06:29
Aquest cop, a més, de la forma més covarda. 8 nois contra 1. I les xarxes socials han tornat a bullir comentant aquest fet tan deplorable. Però al darrere d’aquests joves hi ha uns pares i unes mares que han de reconèixer que en alguna cosa han fallat. I sap greu dir-ho, però l’educació dels fills és responsabilitat dels pares. I la millor manera d’intentar resoldre els problemes és acceptant que ens hem equivocat. No és fàcil educar. No és fàcil transmetre valors d’honradesa, de respecte, de responsabilitat en la societat actual. Però tampoc ajuda gens voler traspassar la responsabilitat del comportament deplorable dels fills a les autoritats. Els pares i mares hem d’ajudar a crèixer els nostres fills amb valors de convivència i respecte. Estem vivint una transformació de la societat que ens ha agafat a tots desprevinguts, pares, educadors, polítics, i amb pocs recursos propis per poder actuar. Fa uns dies al bus hi havia un pare amb la seva filla d’uns 8 anys. Ella li va començar a demanar el mòbil i ell una vegada i un altra li deia que no. La nena era molt insistent. I ell aguantava en la seva postura negativa. De ben segur que tenia les seves raons. Però la nena cada cop era més insistent. Estava a punt de felicitar el pare i en aquell mateix moment va cedir. La nena va aconseguir el que volia. I em va saber greu. La lliçó que va aprendre aquella nena és que si insisteix molt aconseguirà el que vol. Els pares tot i que ho intentem fer el millor que sabem o podem, moltes vegades no aconseguim mantenir la fermesa. Cal insistir en els valors. Cal ser ferms en les decisions. Quan es diu que no, ha de ser no. I intentar que ho entenguin pot ser missió impossible. Hi ha coses que els joves no poden entendre fins que es facin gran. I segurament, fins que no tinguin fills. Cada cop surten a la nit més joves i fins a altes hores. I la seva resposta és “que ho fan tots”. Doncs sí, ho fan tots, uns més i uns altres menys, però tenen raó, la força del grup els obliga a anar en una direcció per no ser diferents, perquè en el fons no volen ser diferents, volen fer el mateix que els altres per no sentir-se exclosos, fins a arribar a situacions com les viscudes de forma habitual a les festes.
  • #2 Sergi
    (02/03/20 14:57)

    Estem construint una societat feble, victimista, hipòcrita i covard. Volem vacunar els nens contra el fracàs assenyalant i delatant al próxim i després tot seran joguines trencades.

    Respondre
  • #1 Res a fer
    (02/03/20 09:28)

    El pares no tenim res a fer, hem sigut deshabilitats per educar ja que estem regulats per l'Estat, ni els pares ni els docents poden donar un clatellot a un nen, i per si fos poc, no ens queda temps per fer-ho, és una batalla perduda. La violència s'inocula en els nostres fills des de primerenca edat, dibuixos animats, videojocs, sèries, pel·lícules, cinema, bestsellers, tot gira al voltant del mateix, la contracultura de la violència i la mort.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts