x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

El Tractat sobre la no proliferació d'armes nuclears, un repte

Creure que al nostre país no ens afectaria seria poc sensat per part dels nostres polítics
Actualitzada 28/02/2020 a les 06:41
    Josep Pol i Pedrós
A mitjan febrer, el comitè internacional de la Creu Roja (CICR) i la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja iniciaren una campanya en l’àmbit mundial per sensibilitzar dels –cada cop més– riscos potencials nuclears entre els països, tendència que per desgràcia està cada cop més a l’alça. Aquests organismes internacionals, així com cadascuna de les 192 societats nacionals establertes en els seus respectius països, som els garants del Dret Internacional Humanitari (DIH); la nostra tasca és la de poder sensibilitzar la població, els nostres organismes oficials i, en general, arribar a fer que els nostres governs puguin comprendre la necessitat de firmar i ratificar els diferents tractats i acords internacionals sobre el DIH que resten encara pendents. Des de la Societat Nacional de la Creu Roja Andorrana considerem que existeixen raons humanitàries, morals i jurídiques que justifiquen que el nostre Estat pugui justificar la prohibició d’aquest tipus d’armes devastadores per a tota la població, en què es posen en relleu les catastròfiques conseqüències humanitàries d’una guerra nuclear.
Si bé és cert que hi havia acords internacionals que en limitaven el desenvolupament i la proliferació, les armes nuclears foren prohibides en l’àmbit internacional l’any 2017, amb el Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears. Aquest any es compliran els 75 anys dels bombardejos a les poblacions japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, el 6 i 9 d’agost del 1945, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, i encara avui els hospitals de tota la regió n’estan rebent les conseqüències en forma de mutacions genètiques, malalties cancerígenes i un llarg etcètera entre la seva població. Per altra banda, al llarg dels diferents anys de la guerra freda, i considerant-se una arma de dissuasió, centenars de milers de quilòmetres quadrats foren contaminats en els diferents assajos que es dugueren a terme entre els països detentors d’aquesta arma amb el consegüent dany irreversible mediambiental que això suposa per a les generacions futures.

A data d’avui, encara hi ha una manca de capacitat absoluta de resposta humanitària adequada immediatament després d’un bombardeig o accident nuclear greu. Ningú no n’estaria exempt, ni al nostre país. Ens cal una acció col·lectiva imperant i urgent per reduir els riscos provocats per les armes nuclears. Creure que al nostre país no ens afectaria seria poc sensat per part dels nostres representants polítics. Davant d’una cada cop més creixent possibilitat d’utilització limitada d’armes nuclears, l’acció més sensata és la prevenció, per aquest motiu, el Moviment de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja exhorta els estats perquè s’adhereixin als tractats sobre la prohibició de les armes nuclears del 2017, així com el compliment de les obligacions i compromisos inherents.
Els estats tenen l’obligació de realitzar actuacions que condueixin al desarmament nuclear, i és gràcies a l’enfortiment d’aquest marc jurídic per l’eliminació d’aquestes armes que el 1996 la Cort Internacional de Justícia va concloure que la utilització d’armes nuclears seria generalment contrària als principis i normes del Dret Internacional Humanitari. Recordem que els Drets Humans són d’aplicació directa al nostre país gràcies a l’article 5 de la Constitució andor­rana. Segons el president del CICR, Peter Maurer, “en període de tensions internacionals creixents s’ha d’actuar amb urgència i determinació”. Des de la Creu Roja Andorrana instem el nostre Govern actual a ser més resolutiu pel que fa a la firma i a la ratificació dels tractats en DIH que resten per incorporar al nostre ordenament jurídic (en l’actualitat manquen més de 20 tractats i acords).

L’Estat andorrà ha d’adoptar les mesures necessàries per adherir-se al Tractat sobre la no proliferació de les armes nuclears del 1968, al Tractat de prohibició completa dels assajos nuclears del 1996 (pel greu impacte mediambiental que es produeix a la zona), al Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears del 2017, al qual ja hem fet esment, així com a tots aquells altres tractats de desarmament i de no proliferació nuclear dels quals, encara que no en siguem part, s’han d’aplicar les disposicions.
A través de la seva adhesió, l’Estat andorrà compliria les seves responsabilitats de protegir la humanitat contra qualsevol tipus de catàstrofe nuclear, és un deure, una obligació quasi bé que tenim amb les nostres generacions futures. Tot el que afectaria ciutats properes situades a menys de 200 quilòmetres del Principat d’Andorra tindria una incidència directa al nostre país. Fins a la data, 70 països han firmat el tractat, 21 l’han ratificat o s’hi han adherit, tota una declaració d’intencions que no ens ha de fer tremolar la mà si volem preservar el que resta d’humanitat, medi ambient inclòs.


*Josep Pol i Pedrós, President de la Creu Roja Andorrana
Etiquetes
  • #1 Urani 235
    (28/02/20 08:45)

    Tota una farsa més que un repte, al Tractat de l'ONU per a la Prohibició d'Armes Nuclears li va faltar el suport dels països que tenen sota el seu control, precisament, les bombes nuclears.
    Els governs dels Estats Units, Rússia, la Xina, Regne Unit, França, Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel son els únics que tenen la tecnologia per a l'ús de l'energia nuclear amb fins bèl·lics i no van participar ni en les negociacions ni en la votació d'aquest nou acord internacional.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts