Tres apocalipsis més un

A les notícies hem llegit l’inici de tres relats apocalíptics: El primer: els astrònoms capten unes misterioses ràfegues de ràdio provinents de l’espai interestel·lar. No és el primer cop, però aquesta vegada descobreixen un patró: el senyal es repeteix cada 16 dies. N’han rastrejat l’origen en una galàxia situada a 500 milions d’anys llum. Durant poc més d’un any, el senyal ha arribat puntual però de cop s’ha aturat. Silenci. Els científics especulen i formulen hipòtesis. Per què era tan constant? Precisa i repetitiva. Regular com un rellotge. Exacta com un compte enrere: ja tenim una apocalipsi possible que acaba amb gran part de la humanitat i només sobreviuen algunes petites comunitats que han de fer el possible per repoblar la terra. Segon escenari: durant els assajos d’unes festes a Ciutat de Mèxic, quan un grup dansaire assaja un ball d’Oaxaca, els companys els enregistren i de cop al cel un estel es mou. En tres segons s’encén. El meteorit entra a l’atmosfera convertit una bola de foc. Quatre segons més i gairebé es fa de dia. Aparentment no passa res però si l’asteroide fos més gran i pogués provocar una hecatombe, encara vindria més de pressa. No el veuríem a venir i en un no res, mitja humanitat extingida. Tercer relat: un virus d’origen desconegut, provinent d’algun racó remot, humit i xardorós de l’Àsia, s’escampa pel món i en una setmana mor un percentatge significatiu de l’espècie humana. La por de contagiar-se aviva la xenofòbia i el racisme. A la segona setmana, mor més gent infectada. El caos s’estén per les ciutats més grans del planeta. En un mes, vivim en una mena Mad Max. Tot són notícies reals, a partir de les quals costa poc imaginar un relat postapocalíptic. Sempre amb les mateixes característiques: un element llunyà o estrany que ens violenta, trenca l’equilibri del nostre món i ens demostra la fragilitat en què vivim. Però i si fos a l’inrevés? I si fóssim nosaltres l’element estrany que violenta i trenca l’equilibri de la vida a la Terra? Com és que ens costa tant entendre la situació d’emergència climàtica? Nosaltres som el virus. Però en el nostre cas som tan burros que la destrucció de la civilització serà prèvia –i no posterior– a l’extinció: aquesta serà la veritable apocalipsi.