Els dits de Mans Unides a la ferida

El dia 7 de març celebrarem a Meritxell el sagrament del matrimoni d’uns nuvis del Salvador. Preparem la celebració. Els demano si havien conegut monsenyor Romero, el bisbe de consciència crítica. Els confio: “És un dels meus mestres. A més, del film Monsenyor Romero en fem fòrum amb els monitors i monitores”. La mare del nuvi s’emociona. Ha compartit amb monsenyor moltes converses. Després m’ha regalat quatre fotos. Els demano poder llegir, entre les lectures bíbliques sobre l’amor, el bellíssim poema del teòleg de l’alliberament solsonenc de Balsareny, Pere Casaldàliga (Mato Grosso): “San Romero de América, Pastor y Mártir: “¡Pobre pastor glorioso, / asesinado a sueldo, / a dólar, / a divisa, / como Jesús, por orden del Imperio./ Pobre pastor glorioso, / abandonado / por tus propios hermanos de báculo y de Mesa...! San Romero de América, / Pastor y Mártir nuestro: / nadie podrá callar / tu última homilía”. El bon Papa Francesc ha fet justícia a monsenyor Romero. L’ha elevat als altars, coincidint amb el cinquè aniversari de la seva elecció com a Papa. És un reconeixement, no com a sant miracler, sinó com a referent d’un cristianisme alliberador, exemple de ciutadania activa, consciència crítica del poder, pedagog popular, activista dels drets humans i compromès en la lluita per la justícia des de la no-violència activa.Un monsenyor d’actualitat que desitjo per a l’Església Catalana per festejar de manera eficaç els 25 anys del Concili de la Tarraconense! Ens falta coratge per cercar Jesús fora de les esglésies! Enguany celebrem el 60è Aniversari de Mans Unides, que fou creada l’any 1960. El bon Déu ens fa do de dues mans amb cinc dits a cadascuna. Per què? A Bellcaire, m’ensenyaren a posar el dit a la ferida. Que la vivència de Mans Unides d’Andorra, ens ajudi, creients i no creients, a posar cada un dels nostres dits a una nafra i el món serà millor. Ferides a tenir en compte: 1) En l’educació –ja sigui construir escoles, preparar personal docent, etc.– ; 2) En l’alimentació i els mitjans de vida; 3) En els drets humans i la societat civil; 4) En la salut (construïm hospitals i centres de salut) ; 5) En els drets de les dones (empoderem les dones en els seus drets, ja que elles són pilar de les seves famílies i de la societat); 6) En l’accés a l’aigua i el sanejament); 7) A bastir projectes de medi ambient; 8) En la lluita contra la globalització de la indiferència davant del problema de la fam al món; 9) En la construcció de la pau fruit de la justícia al Tercer Món; i 10) I a casa nostra, o som tots feliços o ningú ho serà, de feliç. Mans Unides d’Andorra centra els seus esforços en el camp de l’educació, de la salut i dels drets de les dones. Treballa sempre a partir d’entitats o associacions locals dels països escanyats per la pobresa. Són ells que proposen els projectes per rebre d’Andorra el finançament de manera total o parcial. Mans Unides d’Andorra valora cada un dels projectes. Prioritza els més greus. I en fa el seguiment per assegurar-se que s’ha fet bé. L’any passat es van realitzar entre altres projectes el d’un col·legi a Sokone, Senegal, amb un valor de 40.000 €. Ens comenta la presidenta de Mans Unides, Meritxell Farrero: “L’educació és una de les nostres prioritats, particularment quan es tracta de l’accés a l’escola dels més deixats de costat per la societat per motius econòmics i socials.” Un dels altres projectes consistí a construir un pou d’aigua d’ús humà i ramades, així com la rehabilitació i protecció d’un embassament a Nyakantonzi, a Uganda. El darrer crit del profeta Romero per denunciar els EUA, que enviaven ingents sumes de dòlars per mantenir l’oligarquia salvadorenya que atemptava contra la ciutadania indefensa i contra l’Església dels pobres, fou “Cessin la repressió!” Patim una repressió que clama justícia al cel. UNICEF ens informa que actualment en el món moren un nen@ cada 3 segons a causa de la pobresa. Això significa que moren uns 30.000 infants cada dia, uns 10.950... a l’any. I no hem d’oblidar els infants que malviuen o viuen en situacions inhumanes o d’explotació La Mare de Déu de Meritxell, estimada Confident meva i dolça Mare de tots, sense distinció d’ètnia, d’edat, classe social... fa do de les almoines dels seus devots, dipositades en el seu tronc o en un llantió, a Mans Unides. Ella no oblida el pobre Llàtzer, a qui el gos del ric Epuló llepava les ferides de la misèria. En contemplar la seva mirada hi llegeixo aquelles paraules de Fréderic Lenoir (La sagesse expliquée à ceux qui la cherchent): “Le bonheur le plus profund est lié à l’amour, à l’altruisme, à une juste relation avec les autres”.