x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

República de Txetxènia

Actualitzada 06/02/2020 a les 06:35
Txetxènia és una república que forma part de la federació russa. La seva capital és la ciutat de Grozni, horrible, en rus, i té prop d’un milió d’habitants. Després d’una gran controvèrsia, la federació russa ha tornat al Consell d’Europa i, per tant, les violacions dels drets humans són objecte de revisió activa, primer per la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans i posteriorment per part del ple de l’Assemblea. El fet de formar part d’aquesta Comissió en tant que parlamentària andorrana m’ha permès ser testimoni en primera persona de les presumptes greus violacions dels drets humans que tenen lloc a Txetxènia. Sembla increïble que en ple segle XXI les persones puguin ser detingudes i fins i tot torturades pels seus ideals polítics, tendències sexuals o fins i tot per manifestar la seva opinió de manera pública. Familiars de vuit detinguts pel govern txetxè van presentar entre el 2016 i el 2017 una denúncia davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans per la violació del dret a la vida. De fet, com a testimoni en la comissió va intervenir una mare d’un desaparegut que fa més de dos anys que no veu el seu fill, des que va ser detingut. Sense parar de plorar va explicar la terrible tragèdia de la seva família. La seva impotència. L’explicació del sentiment que suposa no tenir cap notícia del seu fill va ser un testimoni tan demolidor que va deixar els membres de la comissió sense paraules. També va presentar (entre altres) el seu testimoni un jove que ara està refugiat al Canadà, un cop va ser alliberat després d’haver estat detingut i torturat per tenir una determinada tendència sexual. Des de la comissió s’enviarà un observador per tal que elabori un informe, i poder establir si existeix i es constata una violació dels drets humans i poder posar-li fi. La intenció de la columna d’avui únicament és denunciar la greu situació, i constatar que encara queda un llarg camí per recórrer en la protecció dels drets humans, inclús en territoris que formen part del Consell d’Europa.
  • #3 Pere
    (06/02/20 16:23)

    La cleptocràcia, castiga, aïlla i margina, a tot aquell que pensa per si mateix i no forma part, de la seva harmonia perfecta.

    Respondre
  • #2 Roger
    (06/02/20 08:03)

    Els drets humans són una utopia, un discurs estèril amb rostre humà, el capitalisme dominant no quantifica el dolor, la injustícia o la marginació d'una part de la humanitat, només es basa en els diners com lubricant del poder. Aquí a Occident els governs són més subtils, la dissidència ideològica es castiga amb l'increment de les mesures correctores, com la reducció de drets, la reforma de la llei de seguretat ciutadana, les lleis d'odi,lleis d'honorabilitat política, la llei mordassa etc, és la manera en el qual els governs "democràtics" s'assenten en la permanència.

    Respondre
  • #1 Toni
    (06/02/20 07:09)

    Aqui pels teus ideals polítics, no et detenen, peró si que econòmicament et castiguen. Sense feina es fa molt dificil poder continuar vosquen. No som txexenia pero un califat de poderosos que no accepta la discrepancia.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts