La tribuna

Avançant cap al Fons Monetari Internacional

Ja fa uns anys que Andorra analitza les oportunitats que representa l’aproximació a l’FMI

Creat:

Actualitzat:

Ja fa uns anys que Andorra analitza les oportunitats que representa l’aproximació al Fons Monetari Internacional. Durant la passada legislatura, diferents esdeveniments van posar sobre la taula aquesta possibilitat. D’una banda, a causa de la crisi financera que es va viure el 2015, el Consell General va crear la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera. En el seu dictamen de final de legislatura recomanava explorar les vies d’aproximació a aquesta institució. D’altra banda, en una recomanació del Parlament Europeu, en el marc de la seva valoració de l’Acord d’Associació, aconsellava a Andorra i Mònaco l’acostament a l’FMI. Tampoc podem obviar les repetides recomanacions, per part de les agències de ràting observant que l’adhesió a l’FMI seria fonamental per millorar les qualificacions de país i, conseqüentment, els resultats de les avaluacions de la nostra plaça financera. L’FMI es va crear a finals de la segona guerra mundial, el 1944 com a part dels acords de Bretton Woods, mentre s’iniciava el procés de reconstrucció del món després del conflicte bèl·lic. Aquest organisme internacional té com a principals objectius supervisar el sistema financer global, observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, donar suport als seus membres en situació de dificultat i oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi. Actualment, dels 189 països membres de les Nacions Unides, només 5, entre els quals Andorra, Liechtenstein, Mònaco, Corea del Nord i Cuba, no en són membres. L’accés a l’FMI ens ha de permetre avançar en el procés d’homologació i reconeixement internacional, tenir millors estadístiques amb major repercussió internacional. Amb aquesta adhesió, els responsables i els especialistes andorrans podran accedir a formacions i assessoraments en l’àmbit financer, el fiscal, el pressupostari o l’estadístic. Cal considerar, també, que en cas de necessitat, ser membre de l’FMI et permet tenir accés a finançament d’emergència en situacions de crisi o de col·lapse i així superar els moments de vulnerabilitat. En efecte, adherir-se a l’FMI també representa una sèrie d’obligacions. La que ha fet rajar més tinta és la quota que hauria de suportar el país. S’ha parlat de simulacions, estimacions o elucubracions de quin haurà de ser el valor d’aquesta quota. Però no són més que això, perquè la quota d’adhesió s’obté no només amb elements matemàtics basats en indicadors, també cal ponderar elements que avui dia són d’impossible estimació. Quan hem demanat directament a l’FMI una estimació o una forquilla de valors en els quals es podria trobar la quota, ens han respost que abans de donar qualsevol xifra cal dur a terme estudis previs per a poder determinar-la que només es desenvolupen un cop mostrat un interès formal a l’adhesió. Per aquest motiu, el passat 3 de gener, previ acord de Govern, es va remetre una carta a aquest organisme manifestant oficialment aquest interès. Durant els pròxims mesos, amb la feina conjunta que es desenvoluparà des dels equips de l’FMI i els del Govern, es podrà saber quina és la quota exacta que s’hauria de fixar. Aquest procediment no condiciona l’acceptació posterior sinó que permet definir-ne les condicions exactes. Una altra qüestió important és com s’ha de desenvolupar aquesta quota. Una part, un 25%, s’haurà d’ingressar a l’FMI, un fons que tindrà la consideració de compte a l’estranger i que es podrà utilitzar pel Govern. Una altra part, un 74,75% es correspon a un compromís de despesa en cas de necessitat per part de l’FMI i només s’ha de desemborsar en condicions molt específiques. Finalment, el 0,25% de la quota s’ha de bloquejar en un compte bancari en nom de l’FMI a Andorra. El que ha fet el Govern és iniciar un camí cap a l’FMI, que ha de definir les condicions que caldrà acceptar per a esdevenir membres d’aquest organisme internacional, i és en aquest moment que caldrà iniciar el debat polític, un debat rigorós i sense especulacions que ens ha de posar en posició d’acceptar o no de l’adhesió. Andorra es mostra, un cop més, determinada en el camí cap a la transparència, el rigor i l’homologació internacional. Analitzar l’adhesió a l’FMI és el pas que ara ens toca, i que ja han fet 184 dels 189 dels països membres de les Nacions Unides.

*Eric Jover, Ministre de Finances i Portaveu

tracking