Creat:

Actualitzat:

Ja tenim els nous comuns constituïts, resultat de la voluntat dels ciutadans que amb el seu vot i el seu no vot van donar una composició determinada en cada parròquia. La Llei electoral valida el sistema majoritari pel qual, com ja saben, la llista guanyadora s’emporta d’entrada la meitat dels consellers elegibles i els que queden es reparteixen proporcionalment a través del sistema de la resta més elevada, la qual cosa garanteix la majoria absoluta de la llista guanyadora. Les candidatures perdedores es queden amb un, dos, tres o quatre representants a molt estirar. Aquest fet deixa l’oposició comunal en la irrellevància més absoluta, més tenint en compte el tipus de gestió que es fa des dels comuns. No entro a valorar sobre la poca proporcionalitat del sistema, només ho constato. Des que van ser proclamats els resultats i en dies posteriors hem escoltat afirmacions del tipus “farem oposició amb contundència” o “farem una oposició més ferma”. Al meu parer, aquestes frases queden molt bé per als titulars, sobretot després de derrotes inesperades pels mateixos candidats, però el poc marge de maniobra que té l’oposició comunal, per una banda numèricament i per l’altra en la pròpia gestió, els fa molt dificultós exercir la seva activitat política en aquests termes. Per això són tan importants les actituds. No només la de l’oposició que ha d’exercir el seu rol fiscalitzador, sinó també la de la majoria que ha de governar. Sense malmetre la voluntat popular exercida a les urnes, han de ser capaços uns i altres de ser constructius perquè sempre en sortirà beneficiat el ciutadà. Ara bé, és cert que el diàleg només es produeix si les dues parts hi estan disposades.

tracking