x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

A l'Uluru, la muntanya sagrada d'Austràlia, no s'hi pot pujar

Actualitzada 08/01/2020 a les 06:38
Ubicat al bell mig del desert australià hi ha un monòlit vermellós de tan sols 348 metres d’altitud sense vegetació, de roca composta de gres, que ha deixat de ser, a partir del 26 d’octubre passat, un lloc accessible als turistes i muntanyencs i ara és absolutament prohibit pujar-hi, sota multa de 6.000 euros. És l’Uluru, ubicat dins del parc nacional d’Uluru-Kata Tjuta. És considerat pels aborígens –els anangu– un lloc sagrat. També és conegut com a Ayers Rock, quan l’agrimensor i explorador William Gosse, el dia del seu descobriment, el 19 de juliol de l’any 1873, va voler honorar Sir Henry Ayers, aleshores alt secretari d’Austràlia del Sud. No va ser fins l’any 1993 que es va reconèixer el doble nom: l’oficial i el que li donaren els aborígens. L’Uluru és juntament amb Kata-Tjuta una de les grans atraccions del parc nacional del mateix nom, essent considerat un dels monòlits més grans del món amb els seus 348 metres d’altura, i 863 metres sobre el nivell del mar, 9 quilòmetres de contorn i 2,5 quilòmetres subter­ranis. Un lloc sagrat –com hem dit– dels aborígens australians. L’any 1987 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. També se’l coneix com a melic del món. Tot i ser una de les icones nacionals d’Austràlia i el lloc més sagrat per a la cultura de l’Anangu (una tribu aborigen al voltant de l’Uluru), a partir de l’esmentat 26 d’octubre passat pujar-hi serà penat severament. Per això els dies i setmanes anteriors a la prohibició es va formar una cor­rua de gent que hi va voler pujar per darrera vegada. La decisió es deu a la reivindicació dels aborígens, però també a la gran quantitat de gent que hi pujava. No cal dir que la decisió no ha agradat a tothom, ja que hi ha qui considera que no es pot prohibir la seva ascensió. Que també s’han de respectar els drets dels qui sense ànim de profanar vulguin tenir el plaer de poder trepitjar el cim i poder contemplar la panoràmica que des de dalt es pot veure. I no parlem dels que viuen del turisme i veuen com el seu negoci se’n pot ressentir. Fins i tot em consta que aquesta prohibició es va denunciar davant la Comissió de Drets Humans d’Austràlia per considerar-la discriminatòria. La denúncia –com podeu suposar– va ser desestimada. Abans d’arribar a aquesta mesura dràstica, draconiana, els anangu van intentar frenar les formigues (que és com defineixen els turistes que hi pugen) col·locant fa anys a la seva base uns cartells en sis idiomes per explicar el caire sagrat que per a ells té i que pujar-hi violava les seves creences. No va servir de res, ja que pràcticament ningú en feia cas. Malgrat tot, la reivindicació continuava bo i que l’Estat va tardar a ser permeable a les peticions dels representants dels anangu. Van haver de passar quaranta anys perquè l’Estat australià reconegués els anangu com a propietaris tradicionals d’aquest monòlit i ara la prohibició total de pujar-hi. Qui ho faci s’exposa –com hem dit– a una multa equivalent a 6.000 euros. I en fa dos (2017) que la junta del parc nacional Uluru-Kata Tjuta –entre els seus dotze membres hi havia vuit ancians anangu– va votar, unànimement, a favor de la prohibició. Es va considerar una victòria en la lluita pels drets territorials dels aborígens. La superfície del monòlit sagrat canvia de color segons quina sigui la inclinació dels raigs solars, tant al llarg del dia com en les diferents estacions de l’any. És famosa la imatge de l’Uluru al capvespre, quan es torna d’un color roig brillant. Malgrat que la pluja és poc freqüent en aquesta zona semidesèrtica. Durant els períodes humits la roca adquireix una tonalitat gris platejada, amb franges negres, degut a les algues que creixen en el curs de l’aigua. Podeu –això sí– anar a YouTube i veure-la sense profanar-la. Només hi heu de posar Uluru-Kata Tjuta i podreu triar entre els vídeos de la gent que sí que hi ha anat. Podeu contemplar, en pocs minuts, els seus racons, les tonalitats de colors que té en el decurs del dia i, fins i tot, de nit, sota un cel estrellat. És espectacular. A mi, que m’agrada pujar muntanyes, m’han entrat ganes d’anar-hi i poder contemplar l’Uluru en directe. Encara que sigui a distància. No voldria haver de pagar la multa que s’ha establert. Avui dia YouTube –com ja he apuntat– et dona l’oportunitat de viatjar a qualsevol racó del món gràcies al professional o a l’afeccionat que ho ha filmat i que t’ofereix l’oportunitat de veure-ho sense ser-hi. És el que tenen les noves tecnologies. Quedeu advertits: si aneu algun dia a Austràlia no podreu pujar a l’Uluru (i si ho feu ja sabeu a què esteu exposats).
  • #1 Ramon
    (08/01/20 11:21)

    Em sembla perfecte. Es por gaudir del Parc nacional sense pujar a Uluru i tampoc crec que el turisme se'n resenteixi. Jo vaig ser-hi fa uns quinze anys i per respecte als anangú no vaig trepitjar el monlit. Me n'alegro per ells.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts