x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Quan sigueu al comú

Qui seu al cap de taula i qui ocupa les cadires restants es deu a la gent, al poble
Actualitzada 13/12/2019 a les 21:26
Les eleccions comunals del Principat d’Andorra tenen un element a favor per envoltar-se de bones propostes, de bones vibracions. És el fet, sortós, de celebrar-se a les portes de Nadal, quan tot ens parla de caliu i de relacions cordials. Embolcallades per aquest sentiment nadalenc, la manera de dir les coses i la manera d’escoltar-les porten de bracet el toc agradable, el gest encalmat, poc sorollós. Així ho hem notat durant la campanya electoral, amb els diferents programes mostrats i debatuts en un clima serè i sense explosions de mala fe. S’han sentit, és clar, canonades carregades de retrets, d’opinions oposades, però lluny de ser tingudes com a fulminants atacs, més aviat han estat trets de salva, emmarcats en l’escenografia de qualsevol campanya electoral. Potser si les dates de les eleccions coincidissin en Carnestoltes o per Sant Joan o Sant Pere, per simpatia amb el salta i balla i els espetecs, les comparses de les diferents formacions haurien procurat fer més tabola. Olorant els torrons i els canelons, però, no és moment de donar cops de puny sobre la taula. A vegades, però, sí que calen cops de puny sobre la taula, o per dir-ho en paraules menys tibants: a vegades cal fer toc d’atenció i fer sonar sobre el taulell de la cosa pública la campaneta o el timbre per reclamar assistència. Qui seu a la cadira pública per decisió del poble, ha de tenir ben present que el vincle entre el càrrec i l’administrat és un fil prim i fràgil, però prou sòlid per permetre una comunicació i un intercanvi efectius i profitosos, que d’això es tracta. Qui seu al cap de taula i de la mateixa manera qui ocupa les cadires restants, es deu a la gent, al poble. Si des del setial comença a mirar per sobre de l’espatlla o a no escoltar o girar la vista davant les evidències que se li reclamen o les obligacions que li toquen per mandat públic, la seva posició s’assemblarà més a qui ocupa un tron i fa i desfà que al conseller equànime, de bon tracte, diligent, a qui acudim quan en tenim necessitat. Malament rai el càrrec públic electe amb aires d’altivesa i orgull desmesurat, perquè es distraurà en banalitats o caurà en superficialitats i deixarà de costat els valors i, encara pitjor, la dignitat que li correspon. Les eleccions comunals de demà portaran als diferents comuns moltes cares noves, perquè tret d’Andorra la Vella i Ordino, les altres parròquies porten a les llistes –per haver assolit els vuit anys de mandat qui ha estat cònsol– nous candidats. Deixant de banda les escudelles barrejades de sigles i aliances, el conjunt de candidatures es presenten a les eleccions conscients de les seves forces, també sabedores de les seves limitacions. Curiosament, la manera de dirigir-se a qui té dret a vot és exposar les idees o els projectes com si donessin per fet que governaran el respectiu comú, una tàctica de comunicació per la qual cal tenir molt ben moblat el cap i un discurs entenedor i segur. Però si durant la campanya hem pogut veure en els actes o a través dels debats a la televisió les més encertades o les més precàries maneres d’expressar-se, amb alguna intervenció que et fa posar vermell de vergonya, no podem dir que no posin il·lusió en les seves paraules, malgrat que la manera d’exposar-les, de llegir-les al paper, mostra poca desimboltura. És un fet que davant les càmeres de televisió es veuen les virtuts i les mancances, les quals donen ales per impulsar les millors candidatures i, a l’inrevés, pesen prou, les mancances, per fer carregosa i molt difícil la victòria. Quan sigueu al comú i ja amb la distinció d’honorables feu de casa comuna l’indret on el dia a dia de la parròquia es vetlla, es cuina i es cou, tingueu ben present la responsabilitat adquirida. Afinem-ho més encara: l’alta responsabilitat guanyada. Ocupeu les cadires amb la humilitat i el sentit de bé comú, com us han de recordar els símbols i les maneres convingudes ja observades per qui abans de vosaltres han viscut moments d’alegria i maldecaps també; han dedicat hores bones i hores dolentes a i per la vida de la parròquia. Sobretot, que la joventut no us faci anar al galop sense brida; mireu de contenir les forces per encertar en la comesa i si cal, i segur que us cal, parleu amb els més grans que per edat tenen per una banda el tremp, la serenor i la saviesa, bàsiques en qualsevol relació i empresa comuna i, per altra banda, per experiència, porten a la pell i encara al cor les marques de les escomeses i de les batalles –en el sentit metafòric de la paraula–, guanyades o perdudes. En qualsevol cas, que la professió de fe manifestada per escrit de les respectives candidatures, sigui guia i senyal i motiu d’entesa més que no pas de discòrdia en cadascuna de les parròquies. Bona sort i per molts anys!
  • #3 la tieta andorrana
    (14/12/19 12:35)

    Encara recordo les meves primeres comunals, la candidata, que va ser la guanyadora, feia la cua per entrar al Comú al meu costat... Em vaig quedar amb el meu "bon dia!" penjat als llimbs..., mai em va tornar contesta i va mirar sempre per sobre la meva espatlla com si jo fos invisible... Després li va faltar temps per apujar-se el sou i anys més tard va ser condemnada per fotre mà a la caixa.
    Tant de bo llegeixin el seu escrit tots els aspirants a ocupar una cadira i no s'oblidin de "qui té el cul llogat, no seu quan vol" i som nosaltres, els votants, qui els hi hem assegut. Sort i encerts per tothom!

    Respondre
  • #2 Pere
    (14/12/19 09:43)

    No ens enganyem, el polític s'ha convertit en l'enemic del poble i en l'amic i representant del poder establert. Una mena d'escuder llafiscós de les classes benestants.

    Respondre
  • #1 Jaumet
    (14/12/19 08:44)

    Ben pensat,ben escrit,ben encertat.....que s en inspirin els candidats ...

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts