x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Transformem-nos? Sí! Siguem més humans!

Actualitzada 05/12/2019 a les 07:15
    Ivan Mora
La religió capitalista ens vol convèncer que les empreses estan obligades a transformar-se digitalment si volen sobreviure. L’última moda del capital ja no és anar-se’n a la Xina, sinó invertir en dades, virtualització o automatització de processos. Poc importa, mentre es faci quelcom d’excitant amb les grans potencialitats que ens dona la connectivitat o la intel·ligència artificial. Els experts i conferenciants ens situen en la quarta revolució industrial. Sens dubte, un nombre important de tecnologies han assolit la seva maduresa, són assequibles i ja surt a compte invertir-hi. Però, estem vivint realment una revolució industrial? A mi, personalment, em ressona a vegades a reducció de costos i amortització de llocs de treball. És una evidència que mai a la història de la humanitat s’ha produït tant amb tan poc factor treball. El capitalisme del capital continua buscant fer més, a la recerca de la productivitat infinita. Si ho mirem amb perspectiva, podríem estar arribant a una situació de competició pura. És cada vegada més difícil justificar els marges i més empreses treballen amb benefici zero. Caldria recordar que el capitalisme pur és autodestructiu; crea competència fins al moment que la rendibilitat d’un mercat desapareix. Tal com deia Schumpeter, la base del capitalisme és la destrucció creativa; suposa la fallida de les empreses no rendibles. Això és cert per a les pimes però no sempre per als campions nacionals als quals, a vegades, mantenen artificialment vius. Caurien els gegants tecnològics americans i xinesos si arriba un punt en què perden diners? El capitalisme del capital continua buscant fer més, a la recerca de més productivitat i de la competència pura i perfecta. Però, on és la sostenibilitat en aquest model? El capitalisme del capital està davant d’una contradicció. I és que la tecnologia ens permet reduir costos en un entorn de contracció de la demanda. Contracció de la demanda que, per una part, encaixa amb els objectius de sostenibilitat, però que, per l’altra, trenca amb el sacrosant mantra capitalista del creixement. Com podem fer un capitalisme d’anar a menys i seguir satisfent l’avarícia infinita del capital? Trobar una solució entre el que es diu i el que volen els mercats financers és una de les fites que hem de resoldre els pròxims anys. En una conferència, fa un parell de setmanes, un poli-tecnicien, CEO d’una empresa tecnològica francesa, ens va dir la següent frase: “Faisons de l’humain.” De difícil traducció! Fem més de l’humà, potser? Personalment, estic convençut que la tecnologia està per ajudar-nos i no per fer-nos miserables, i així ha estat històricament. No veig per què ara hauria de ser diferent. Es diu #tech4good, i és un moviment que defensa utilitzar la tecnologia per fer coses bones. Són impressionants les possibilitats que ofereix la tecnologia per contaminar menys, consumir menys recursos, reaprofitar més, ser menys agressius amb l’ecosistema natural, que és el que de veritat importa. Des del meu punt de vista, aquesta hauria de ser la primera revolució ambiental i no la quarta d’industrial. Amb aquesta reflexió no vull dir que no s’ha invertir en tecnologia, ben al contrari. Crec que és una qüestió de supervivència. Però únicament fixar-se en la reducció de costos seria no veure l’abast del canvi que ens arriba. Per citar un exemple, la manera com paguem s’està transformant dràsticament. El cash podria continuar reduint-se, malgrat que és l’últim reducte de privacitat en el consum. Els pagaments en un clic podrien seguir augmentant en detriment de les targetes de crèdit, cada vegada més molestes. Això em portaria a pensar que difícilment un negoci pot ser àgil en els pagaments si no es digitalitza. Andorra no és una excepció, els consumidors de tot Europa ja volen avui en dia comprar en una botiga com compren per internet. La qüestió que us trasllado és la següent: què fem amb els estalvis de temps que ens dona la tecnologia? Què fem amb el caixer que ja no necessitarem? El cervell reptilià ens dirà: retallar costos, acomiadar. Aquí crec que és on correm el risc de descarrilar tots plegats. Com en altres revolucions industrials, s’ha d’aconseguir alliberar les dones i els homes de les tasques més feixugues per poder fer tasques més humanes. Perdoneu si desil·lusiono molts entusiastes, però hi ha tasques que mai les màquines sabran fer: connectar amb un altre ésser viu, empatitzar, comunicar genuïnament, seduir. En definitiva, acollir, aconsellar i vendre. Per donar una dada, en l’estudi de timetrade del 2017, el 88% dels enquestats afirmen que es més probable que comprin si són ajudats o aconsellats per dependents. L’agent de conversió més potent continuarà sent la persona. La de venedor és una professió que no desapareixerà mai, potser es transformarà en creadors de vídeos, teleoperadors, treballaran des de casa, o experts de producte que t’atendran amb cita prèvia. En definitiva, crec que hem de tenir cura de les persones en la pròxima versió de capitalisme d’anar a menys. Soc de l’opinió que l’exigència mínima per tenir el privilegi de treballar solament augmentarà. Tots els professionals, d’un cambrer, un recepcionista, un tècnic, a un director corporatiu, a part de tenir coneixements tecnològics, haurem de millorar la nostra humanitat si volem seguir aportant valor.

* Ivan Mora, Cluster Manager d’ACTinn
Etiquetes
  • #1 H+
    (05/12/19 08:08)

    El programa transhumanista avança sense prisa però sense pausa.

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts