Un carrer on poder respirar

La qualitat de l’aire a Andorra es manté entre excel·lent i bona en la majoria de dies al llarg de l’any, i regular o dolenta només en un 9% de les jornades. Així ho demostren les dades que recapta la xarxa de vigilància de qualitat de l'aire del departament de Medi Ambient. Però quan me miro aquestes xifres no deixo de pensar que potser s’han oblidat de mesurar alguns carrers, especialment de les zones urbanes, en els quals, literalment, no deixen de circular vehicles a totes hores. Aquells carrers i avingudes en què més val portar bufanda, i no només per mitigar el fred que ja és aquí, sinó també per tapar les vies respiratòries i poder arribar amb dignitat a la feina, sense tossir com si haguessis esmorzat de bon matí un cartró de tabac barat. Sóc estrany? A ningú més li costa respirar quan surt del seu portal? Exagero si un dia surto al carrer amb una mascareta d’aquelles de gas? El país és molt més que el carrer on visc, òbviament, i no nego que la qualitat de l’aire en altres parts del Principat siguin immillorables. De fet, agraeixo fer excursions durant els caps de setmana a la muntanya per fer una neteja dels pulmons. Però el nivell de contaminació que puc notar un dilluns a les 9 del matí, sense aparells, és compartit amb gent del meu entorn que també viu a les zones urbanes. I si hi ha carrers d’Andorra la Vella on em costa respirar, no em vull imaginar als més cèntrics de Barcelona, Nova Delhi o Pequín. El món se’n va a la merda i això s’ha de solucionar. Però, diguem el que diguem, i tot i les mesures que es fan des del Govern, els ciutadans no estem conscienciats a millorar la situació. Demà agafaré el cotxe per marxar el cap de setmana i em sumaré a aquells que tan critico. L’ús de vehicles elèctrics per minimitzar les emissions de CO2 és un pas però les dades diuen que poca gent aposta per aquest tipus de vehicle. Com ho podem fer? No ho sé. Només reivindico el meu dret a caminar per un carrer on poder respirar.