x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Les mans: sabem com són d'importants?

Actualitzada 07/11/2019 a les 22:30
    Dr. Rafael Costa
El filòsof grec Aristòtil va dir: “La mà és l’instrument dels instruments: un instrument certament molt valuós. El cervell humà ha evolucionat en gran part gràcies al gran nombre d’experiències que el fet de tenir dues mans tan útils li han proporcionat.”
Les mans indubtablement han jugat un paper capital en el desenvolupament de la intel·ligència humana, i podem dir que som qui som perquè tenim mans. A més, les mans han estat fonamentals en la creació i en l’execució de tot el que hem heretat de les antigues civilitzacions, i segueixen sent clau en el llegat que deixarem a les futures generacions.
Quin òrgan efector o executor podria rivalitzar en particularitat i finesa davant el dia a dia dels problemes locals i quotidians?
La mà és un extraordinari òrgan de precisió, ella és amb els ulls el principal mitjà de coneixement del món, i és una eina indispensable per a l’expressió del pensament tant escrit com oral i per a la nostra vida sexual. Això explica les innombrables repercussions psicològiques que es poden produir per lesions i/o la pèrdua.
La mida i la complexitat del cervell es deuen a les activitats realitzades per les mans al llarg del desenvolupament psicomotriu, cognitiu i emocional de l’ésser humà. En tant que és un element fonamental en el desenvolupament de l’individu, l’àrea de representació de la mà en el còrtex cerebral té una extensió més representativa que d’altres zones del cos.
L’ús dels dits estimula una gran quantitat de interconnexions nervioses, és a dir, la interacció entre la mà i el cervell és fonamental per poder constituir un bon desenvolupament integral, físic-mental-motriu.
La mà és fonamental per construir l’autonomia i la independència respecte de l’altre i participa de manera única en el desenvolupament de les principals funcions neurocognitives bàsiques. Intervé en l’esfera social (és una extensió d’allò que comuniquem) i juga un paper fonamental en l’àmbit laboral.
És, doncs, l’òrgan que simbolitza la llibertat d’acció i de creixement personal insubstituïble.
Els metges i cirurgians en general haurien de comprendre que la mà no pot ser o estar aïllada de la totalitat de l’extremitat superior, així que els seus coneixements han de ser molt clars i sense llacunes.
No obstant això, en tots els procediments hi ha diferents aspectes que mai s’han d’oblidar: l’atenció acurada a cada detall, la delicadesa i la gran precisió tècnica.
Sterling Bunnell va posar en relleu l’ús de tècniques no traumàtiques en la cirurgia de la mà. L’ús del microscopi en aquesta cirurgia ens ha permès veure amb claredat els danys que es poden causar en els teixits delicats, inclús en els casos de dissecció més curosos i precisos, al mateix temps, el refinament dels instruments ens ha proporcionat mètodes molt millorats en un esforç per apropar-se cada cop més al somni impossible d’una cirurgia veritablement atraumàtica.
La cirurgia de la mà és una especialitat quirúrgica que requereix d’una especialitat prèvia, ja sigui en cirurgia ortopèdica i traumatologia i/o en cirurgia plàstica i reconstructiva. A més, requereix d’una àmplia formació prèvia en microcirurgia. Desafortunadament, a molts països, com el nostre, aquesta cirurgia està infravalorada, mentre que en altres països d’Europa, Amèrica i de la resta de món aquesta especialitat ha arribat a tenir una posició molt rellevant i molt apreciada no només pel col·lectiu dels facultatius medicoquirúrgics, sinó també per les institucions sanitàries, i sobretot per una societat que cada dia es fa més i més exigent i està millor informada. Per tant, el reconeixement de la cirurgia de la mà com a especialitat és necessària per al caràcter ben particular del seu enginy, de les seves indicacions i de les seves tècniques.
La primera etapa d’aquesta especialitat i de primordial importància és fer un diagnòstic exacte.
Saber què fer i quan fer-ho és potser l’aspecte més difícil d’un bon cirurgià de la mà. Aprendre les tècniques específiques molt sovint és una tasca que es pot complementar en un període de temps relativament breu, però desenvolupar un ull clínic i perspicaç, i un criteri apropiat per emetre els judicis quirúrgics, s’adquireix mitjançant la correcta aplicació dels consells dels mestres respectats i amb molts anys de pràctica personal.
A través dels meus 18 anys d’experiència com a cirurgià de la mà he après i he constatat que l’aplicació de mètodes científics han incidit i repercutit directament en els resultats obtinguts en els pacients. Aquests resultats estan basats en l’evidència clínica i en la qualitat d’atenció donada. La interacció amb un equip interdisciplinari de bons metges rehabilitadors i excel·lents fisioterapeutes ens ha permès realitzar una reeducació específica de la mà ajustada a la realitat de cada individu. Tot i que la implicació del pacient en la seva salut i recuperació és fonamental en l’èxit del procés.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts