Desenclavament del Principat (i II)

Amb ànim de participar, poso a debat públic la meva idea. L’any 1999 amb seu a Barcelona i València es va crear l’Institut Ignasi de Vilallonga d’Economia i Empresa (IIVEE). Vaig tenir l’honor de presidir-lo des de la seva constitució fins que l’any 2004 vaig deixar definitivament tota activitat empresarial.

L’IIVEE és una institució que agrupa empresaris professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i el Llenguadoc-Rosselló, amb l’objectiu de fomentar la cooperació entre les regions del mediterrani nord-oriental, així com coordinar esforços entre les economies de la regió mediterrània, l’anomenada Euromediter­rània (Euram), que si bé no és una regió coneguda oficialment com a institució de la UE, sí que és considerada una regió econòmica impulsada per la societat civil.

Des del començament l’institut es va preocupar per les infraestructures de transport que connecten i vertebren aquest ter­ritori amb els principals mercats mediterranis, treballant a favor de la declaració com a prioritària dintre de la UE, del conegut eix mediterrani, publicant el llibre blanc de les infraestructures de la regió. En la seva redacció va col·laborar el Govern d’Andorra, la Cambra de Comerç, la Universitat i diverses associacions empresarials de turisme i transport. Aquest treball pot ser molt útil i important per a Andorra i justificaria un particular seguiment.

Les comunicacions de transport terrestre i ferroviàries entre Europa i la Península Ibèrica estan focalitzades únicament pel Portús a la part oriental i per Hendaia a la part occidental.

Tant l’una com l’altra es troben altament congestionades pel trànsit, que obliga els responsables a buscar altres vies alternatives de connexió, tant ferroviàries com de transport per carretera. El projecte París-Madrid-Lisboa per Canfranc n’és un. L’altre el dissenya i promociona l’IIVEE. Consisteix a modernitzar les infraestructures existents viàries tant per carretera com ferroviària entre Barcelona i Tolosa, passant per Puigcerdà i la Tor de Querol. L’enllaç ferroviari està fet. Segons els estudis, modernitzada la infraestructura col·locaria Tolosa a poc més de quatre hores de Barcelona. Per carretera les previsions consisteixen en la prolongació de l’autovia del Berguedà per enllaçar amb la francesa a Ax-les-Thermes.

Aquest projecte és a mitjà termini el més realista per desenclavar Andorra. El dia que s’acompleixin els objectius Andorra tindrà l’oportunitat de connectar-se a l’eix principal, mitjançant el túnel (ja previst) de la vall d’Incles. Per carretera, embrancant-se a la xarxa de l’entorn del túnel de Pimorent, sense descuidar l’actual connexió amb el túnel del Cadí, via la Seu d’Urgell, que caldria ampliar i millorar. La connexió ferroviària o fins i tot per carretera amb l’Hospitalet per un túnel a construir al fons de la vall d’Incles és un projecte dels anys setanta, descartat per impossibilitat de finançament i el poc o cap interès del Govern francès a participar-hi. Avui crec que l’interès ha canviat o en tot cas penso que seria assumible per a Andorra.

Siguin quines siguin les formes escollides, perquè siguin interconnectades hauran de ser globals i hauran de ser àmpliament consensuades i explicitades en un pla general a seguir en el futur, siguin quines siguin les contingències electorals. No serà possible implementar-les unilateralment. Es necessita captivar l’interès de les zones veïnes. Sense Europa, o en el seu defecte, sense la complicitat dels estats veïns, qualsevol propòsit serà endebades. Com a experiència coneixem el llarg temps que es necessita per materialitzar qualsevol projecte d’aquesta natura que impliqui Europa i/o els estats veïns, i seria bo posar-se com més aviat millor a la tasca i buscar en el nostre entorn les complicitats necessàries: zones frontereres, Comunitat dels Pirineus, Euram i d’altres, per accelerar-ne, en la mesura del possible, la seva implementació.

*Òscar Ribas Reig, excap de Govern