La figura del saig (II)

Seguint amb el tema de les execucions civils i administratives per part del saig, hem de dir que les persones executades han de saber els límits que preveu la Llei d’embargament. En primer lloc, no es poden embargar i per tant executar salaris per sota del 50% del doble que excedís el salari mínim, i per cada persona a càrrec, aquest percentatge es redueix en un 10%, a excepció de si es tracta d’un deute de pensió alimentosa a fills, ja que en aquest cas es pot retenir una part del salari per sota d’aquests mínims.

Són igualment inembargables els béns necessaris per a l’exercici de la professió, els béns o les quantitats que hagin estat declarades inembargables per llei o per sentència, i mobiliari i el parament de la llar i la roba, excepte quan existeixin obres d’art, articles de luxe o qualsevol altre que no pugui ser considerat necessari per a la subsistència digna de la persona.

En segon lloc, tothom ha de saber que els embargaments han de tenir la menor onerositat possible. Els saigs han de valorar, amb tota la documentació que tenen al seu abast, la capacitat econòmica i la situació social del deutor, per tal de poder fer front al pagament, i que el mateix es pugui arribar a fraccionar si s’escau.

En tercer lloc, i com a via de recurs judicial, tenim l’incident d’execució, que s’ha d’interposar a la Batllia contra l’acord d’execució, en un termini de tretze dies hàbils. Si la persona no disposa de mitjans econòmics sempre pot demanar l’auxili de la justícia gratuïta, també davant els tribunals.

Sense que pugui ser considerada una via de recurs, en el marc d’un procediment d’execució del saig, si existeixen motius raonables per una actuació abusiva, també es pot interposar una queixa davant del Raonador del ciutadà. En qualsevol cas, sempre s’ha de garantir tant el respecte als límits legals com el respecte a la dignitat de la persona.