Creat:

Actualitzat:

Alguna cosa es mou a l’escudella barrejada que conforma el que hem batejat com “procés català”. La revolta que ha esclatat als carrers, sobretot de Barcelona, des que es va fer pública “la sentència”, no és només un conflicte d’ordre públic. Per molt que el reduccionisme dels mitjans d’informació i les autoritats locals i estatals ho vulguin vendre com la disbauxa d’uns quants brètols que no tenen respecte per res ni ningú. Fins i tot acceptant la presència d’elements antisistema, de provocadors afeccionats i/o professionals, d’infiltrats de les profunditats del clavegueram estatal i autòcton, que a la vinya del senyor hi ha de tot i no falta de res; repeteixo: no és un “simple” problema d’ordre públic! La gent i especialment el jovent han decidit que ja n’estan farts de tanta comèdia i presa de pèl. Sí, els mateixos a qui titllem de passotes, materialistes i hedonistes, als quals qualsevol compromís més enllà de divertir-se els genera urticària han decidit que ja tenen el pap ple. El que fa la cosa encara més potent és que la seva mirada va més enllà de les penes imposades i la doctrina que genera la sentència. Estan començant a percebre que a casa tampoc hi ha un pam de net. Que ho diguessin dos o tres hiperventilats no feia perdre la son a ningú. Però ara, per inversemblant que sembli, és la ciutadania més jove la que s’ha afartat de la hipocresia, les mitges veritats i les mentides dels partits i polítics processistes per continuar xuclant de la mamella i al servei de l’estat. A “Esquerra Republicana de les Espanyes i Junts pel Sou” (Bernat Dedéu dixit) se’ls complica el joc amb trons i llamps de veritat.

tracking