Ara no toca

Parlamentaris rellevants del Partit Socialdemòcrata han muntat una posada en escena ben reeixida i vistosa: ens presenten una proposició de llei per modificar l’actual Llei Electoral en la part que afecta els comicis comunals. No puc deixar de dir que, escoltant la presentació, aprecio, o més ben dit lamento, que aquest text no està prou treballat. D’una banda, és un fet que les presses no són bones conselleres quan s’ha de crear una llei. L’estratègia de tocar un sistema electoral comunal a tocar d’unes eleccions comunals no és acceptable si considerem l’evidència que cap sistema electoral del món mundial no és mai del tot just. Aquests textos s’han de treballar assossegadament, amb consens, lluny de les conteses, ni just abans ni just després del dia D. Quan es va redactar la Llei Electoral en el seu vessant comunal es va afavorir el concepte de la governabilitat en detriment de la proporcionalitat, atorgant-li de facto la majoria al grup més votat. És cert també que la visibilitat de les minories depèn del tarannà dialogant o no de la majoria. Si en un nou sistema s’exerceix una proporcionalitat matemàtica, correm el risc de tenir Consells de Comú “a la italiana”, sense majories clares i amb les decisions aparcades. Quan els ponents manifesten que el Comú és un lloc polititzat i que cal votar en espais cívics, entenc que és un contrasentit atès que la Casa Comuna ja és òbviament la Casa de tots, del ciutadà. Aquest projecte de llei ens proposa una votació entre els elegits, per determinar els càrrecs, sense considerar la posició a les llistes. Aquí observem la manca de rigor de la proposta tenint en compte que aquesta acció ja s’està duent a terme amb el sistema actual. Finalment, i amb sorpresa, no he sabut trobar al projecte la demanda recurrent del PS del vot dels residents a les eleccions comunals. No s’hi han atrevit? Han canviat d’idea quan s’han adonat que un Comú supera el rang de municipi? O bé és que ara no toca?