Creat:

Actualitzat:

Dissabte al matí, el niu de Twitter era una dringadissa d’alegres piulades. La selecció andorrana de futbol havia guanyat, per un a zero, la selecció moldava. Sí, ha estat una gesta d’aquelles que els periodistes esportius solen qualificar d’històrica i no soc ningú per rebaixar-li’n la categoria. El que em va cridar l’atenció, però, era que la bandera de la república moldava és la mateixa que la del Principat d’Andorra, excepte, òbviament, per l’escut. Aquesta circumstància és compartida, si no m’erro, amb la del Txad i també amb la de la república romanesa. Com en la nostra, els moldaus hi posen orgullosos el seu escut. Un escut que, cosa curiosa i que faria les delícies del Sheldon Cooper, famós vexil·lòfil, té alguna característica compartida amb el d’Andorra: el gust pels bòvids. A Andorra, naturalment, són les dues vaques representatives del vescomtat aquità del Bearn, de gules (vermelles, vaja) però amb collars i banyes d’atzur –blau–. Diria que les banyes blaves han caigut en les versions andorranes de l’escut, que la Constitució, igual com fa amb l’himne i la bandera, no descriu, sinó que remet als “tradicionals”. Els moldaus, en canvi, porten la seva vaca particular al centre de l’escut, emmarcat per un aligot que aguanta una creu ortodoxa amb el bec. I la vaca moldava no és una vaca qualsevol, no: és un ur (Bos primigenius) l’avi de totes les races de vaques que en lo món són, una espècie que es va extingir a Polònia el segle XVII. Ara proven de recuperar-ne la mena, via experiments genètics. Bé, encara que ho aconsegueixin, això no treu mèrits a la victòria. L’Eurocopa, més a prop.

tracking