x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Parlar i escoltar per entendre'ns

Hi ha gent que ni es parla ni s’escolta per no crear o visualitzar problemes, i opino que és tot el contrari, les desavinences són naturals i parlar i escoltar pot contribuir a solucionar-les
Actualitzada 01/10/2019 a les 20:59
Hi ha gent que parla i gent que escolta, també hi ha qui ni parla ni escolta. Hi ha gent que quan parla no escolta i d’altres que quan escolten no entenen del que es parla. Hi ha gent de qui tothom parla i hi ha gent que ningú escolta. Parlar permet que et coneguin i escoltant coneixem els altres, el rol que s’adopti en un o altre sentit assenyalarà on ens volem situar, si volem conèixer, ser coneguts, o ni una cosa ni l’altra. Perquè tant si volem conèixer com ser coneguts haurem d’escoltar i parlar, si defugim d’això, ja ni parlem ni escoltem, tan sols conversem (ens entretenim parlant, segons l’Institut d’Estudis Catalans). Tant de valor té parlar com escoltar, quan ens volem obrir a algú necessitem les dues accions, només escoltant estem negant a l’altre el fet que ens conegui (i amb això, que ens entengui), i si només parlem no podrem conèixer l’altre (i difícilment l’entendrem). Si m’ho permeteu, estic enamorat de la gent que escolta i parla. La gent que tan sols conversa no em proporciona el menor interès, és més, m’avorreix. Igualment, em passa amb la gent que només parla, no ens entendre’m mai, per molt que xerrin, mai despertaran el meu interès, i amb aquells que tan sols escolten però mai es mullen potser em podran conèixer, però si no es donen a conèixer ells tampoc m’hi implicaré gaire. Què voleu que us digui, cadascú és com és i acostuma a ser beneficiós per a un mateix mantenir-se íntegre tal com és un, independentment que també es treballin aquells punts en què hom veu que patina, i esforçar-se per millorar-los, però per això es requereix certa obertura i gens d’orgull, doncs és l’orgull la llavor que fa germinar l’autoengany. Tanmateix, a vegades el context o el moment dificulta parlar o escoltar. Així, hi ha parelles que ni es parlen ni s’escolten perquè ja tot s’ha emmerdat massa, potser ja és massa tard o potser encara es pot reconduir, en tot cas la recepta és la mateixa, parlar i escoltar per entendre’s. O en un altre sentit, hi ha persones que potser voldrien parlar i escoltar però no poden fer-ho per motius de pes (aquestes acostumen a conservar la meva estima, tot i que a vegades pugui ser desesperant). Amb tot l’anterior no voldria convertir en sacrilegi la mera conversa, no tot ha de tenir un sentit, també hi ha d’haver marge per al sense sentit, la mera distracció, passar l’estona, inclús a vegades la mera conversa trivial pot acabar esdevenint una gran amistat, un profund enamorament o un enteniment real entre dues persones. La meva crítica va encaminada al fet que potser dediquem massa estona a la conversa i poc a escoltar-nos i parlar-nos. Potser perquè la conversa ens manté líquids, sense gaire compromís, ens permet no exposar-nos, no sentir-nos vulnerables, no buscar-nos problemes. No conec gaire gent que s’hagi enemistat per parlar del temps. Hi ha gent que ni es parla ni s’escolta per no crear o visualitzar problemes, i opino que és tot el contrari, les desavinences són naturals i el parlar i escoltar pot contribuir a solucionar-les, i a fer que no esdevinguin al cap del temps veritables problemes. Això sí, parlar i escoltar requereix valor, i no sempre el tenim o sabem treure i, a més a més, requereix que sigui volgut per les dues parts, si no acaba esdevenint en monòlegs que cansen i desgasten les dues parts. Però no és només pel fet de gestionar problemes on rau tot el valor del fet de parlar i escoltar. Parlar i escoltar, amb majúscules, ens permet conèixer l’altre, i una bona manera per conèixer l’altre pot ser preguntar, ja que al mateix temps que estem mostrant interès i d’aquesta forma l’altre se sent reconegut, ens permetrà conèixer, i no donar així per suposat aspectes de l’altre amb judicis preestablerts, que potser a vegades van mal encaminats. En Xavier Aldekoa ens ho explica emotivament al llibre Indestructibles, amb la reflexió que fa sobre la pregunta: “Has dormit bé?”, que tantes vegades li han fet als seus viatges pel continent africà. I és que, tal com explica, dormir bé és un component central de la nostra vida, i la seva alteració afectarà allò que passarà durant el dia i, per tant, aquesta pregunta vol saber la raó de les preocupacions i significa que l’altra persona ens importa més que el nostre temps. Així de senzill, així de curt, així de fàcil. Una pregunta de tres mots, que ens permet escoltar i parlar, i ens permet conèixer per després entendre’ns. Un altre exemple de la importància de parlar i escoltar el trobem amb la genial iniciativa del secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, que ha programat un seguit de reunions de poble per totes les parròquies amb dos objectius: parlar sobre els acords amb la UE però, alhora, escoltar el poble possibilitant preguntes i debat. S’hi podrà estar d’acord o no, en el sentit que avancin les negociacions posteriors, però el poble haurà tingut l’oportunitat d’escoltar i parlar, i el mateix des del Govern, una iniciativa que hauria d’apropar a entendre’ns.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts