Tardor calenta

Dilluns va començar la rerevera i, per tal de donar la raó als qui fa temps que preveuen una tardor calenta, aquesta gent va tornar a trucar de matinada i a actuar barroerament, mesquinament, tramposament... benemèritament. La Fiscalia va tornar a entretenir-se caçant independentistes; la Guàrdia Civil va fer allò que sempre fa: espantar, violentar, rebentar portes, escorcollar, requisar olles, confiscar material pirotècnic, detenir persones sense cap mirament, redactar informes inintel·ligibles i –oh!, finalment– trobar una urna del dia del referèndum; alguns polítics van començar a parlar de bombes i de goma-2; la delegada del Govern espanyol a Catalunya i alguns periodistes van ventilar detalls d’un sumari suposadament secret; els tertulians d’una banda vomitaven paraules terribles –“bomba”, “terrorisme”, “assassins”...– i els de l’altra banda perfu­maven l’aire amb mots enllaminits –“pacifisme”, “democràcia”, “drets”...–; els independentistes van tornar a sortir a protestar –amb llaços grocs i lliris a la mà– i els qui els insulten encara fotien conya de tot plegat...

Passen els anys, passen els segles, i ell manté la cabellera de Samsó malgrat les Daliles que li tallen de tant en tant, té el nas camús de tant mirar rere els vidres i anhelar la llibertat que el té reclòs, alça el cap i manté la mirada tot i que el volen acostumat a abaixar-los, té el coll esvelt encara que s’ha hagut d’empassar molts calàpets, clou les mans plenes de durícies en dos punys per demostrar la ràbia i poder-se defensar i obre els punys per oferir flors a qui el maltracta, és fort com un roure malgrat els cops de puny a l’estómac i les fuetades a l’esquena, té els genolls pelats de tant que l’han fet agenollar i butllofes a la planta dels peus d’aixecar-se contínuament i caminar incansablement cap a la llibertat.

Tant se val el que faci aquesta gent i quants dies de tardor li quedin per continuar emmetzinant el pensament, per anar pervertint la justícia, per intentar anihilar una idea, per riure’s de la pau, per embrutar la democràcia amb tics dictatorials, per mirar de barrar el camí cap a Ítaca... Ell i jo continuarem la lluita fins a la victòria. Perquè som invencibles, el meu poble i jo.