Insulta'm, tros de ruc!

Les llengües són plenes de prejudicis que arrelen costums estranys entre els parlants que viuen en zones bilingües. Un cas representatiu és la tendència dels parlants catalans a canviar al castellà per insultar amb mots castellans com cabrón o capullo.

Amb el naixement de TV3, els traductors es van trencar les banyes perquè els personatges, que fins aleshores insultaven en castellà, no semblessin refistolats o llunyans a uns parlants que rebien la correspondència al busón, sortien a tirar les basures, celebraven el cumpleanys i, amb els bocadillos a punt, portaven les criatures a passar la tarda als columpius.

A substituir puta per pendó ens en va ensenyar Dallas, la primera sèrie americana doblada al català, que, amb aquesta decisió, obviava d’altres sinònims com bagassa, maturranga o barjaula. Amb tot, la riquesa lèxica va arribar de la mà d’un personatge de la sèrie manga Bola de Drac, en Vegeta, que combinava el combat físic amb el verbal. Gràcies a la creativitat literària d’en Vegeta, als tradicionals estúpid i idiota s’hi van afegir microbi, mig-pollet, dropo, merdeta seca, manefla, carallot o petarrell. En certa manera, en Vegeta recordava el capità Hadock de les aventures de Tintín, el vell pop de mar fet a la seva que no es mossegava la llengua per qualificar algú de projecte d’analfabet caragirat, aprenent de dictador amb salsa de coco, astronauta de terra endins, bleda assolellada, cretí escabetxat, trinxeraire de carpes o xuixo de crema.

Amb tot, no cal exigir la riquesa lèxica i la destresa literària dels personatges de Toriyama o Hergé, però estaria bé que insultar en català, perquè la càrrega emocional de l’insult no és a les paraules ni la determina la llengua, sinó la persona que les diu. Posats a fer, esborreu del repertori tonto, que no és català i es pot substituir per ruc, o gilipolles, bescanviable per galifardeu, fatxenda, estaquirot, bordegàs, talòs o tros de quòniam.