Foc i lloc

A diu que

Del periodisme declaratiu i els seus efectes desinformadors

Creat:

Actualitzat:

Ara aniré de sobrat. Fa gairebé mig any que faig una dieta estricta d’actualitat política (res de ràdio al matí, res d’informatius, res de premsa escrita) i, tanmateix, estic convençut que no faria un mal paper si fes un concurs sobre comprensió de l’actualitat amb qualsevol de vosaltres. La clau no és que jo sigui molt bo –que no és el cas– sinó que a vosaltres el seguiment de l’actualitat política no us ha aportat gaire cosa. Ara oblidem la desconnexió total i imaginem una desconnexió informativa parcial. Si fos el cas, estic convençut que entendria millor la realitat política que ens envolta que algú que la segueixi minut a minut. Convençut. Perquè els “Urgent”, “Exclusiva”, “Última hora” i companyia, quan els combinem amb el seguiment de la política, no és que no ens ajudin, és que ens fan nosa. Quan es va posar en voga equiparar excés d’informació amb desinformació, solíem pensar en alguna cosa així com el big data o la multiplicació dels missatges per diferents canals, però quan parlem d’actualitat política, potser el factor que més desinformació ens genera és l’auge i l’omnipresència del periodisme declaratiu. L’etern “X diu que” que no ens porta enlloc, que malgasta tot l’espai que el periodisme podria dedicar a explicar-nos millor què està passant i per què està passant allò que passa, que crea una realitat paral·lela, que magnifica polèmiques irrellevants, que esbiaixa la nostra comprensió del món, que consolida una imatge de la política i d’aquells que la practiquen com a xerraires insubstancials, que alimenta la desafecció de la ciutadania cap a la política precisament perquè el retrat de la política que mostren i que practiquen els polítics que mostren és per desafectar-se per sempre més. Per ser menys críptic, estic dient que si eliminéssim les seccions de Política dels diaris i ens quedéssim amb les de Societat (aquelles on es parla dels efectes de les polítiques educatives, sanitàries, etc.) entendríem millor el món. Que si eliminéssim totes les declaracions de les televisions i les ràdios, entendríem millor el món. I que si no és així, millor seguir amb la dieta, perquè entendrem millor el món amb el resum de l’any que amb el seguiment minut a minut del que diu A sobre allò que va dir ahir B sobre el tuit que va penjar C.

tracking