Ingerències 'coprincipals'

Divendres passat tenia lloc a Andorra el gruix de la visita del Copríncep i president de la República Francesa, el Sr. Emmanuel Macron; una jornada que principalment va consistir en una reiterativa seqüència d’entrades i sortides dels edificis comunals i d’unes al·locucions també força repetitives en el seu interior.

Sobta, per exemple, que tot i els discursos de voler redoblar esforços en matèria educativa no es programés cap visita als centres educatius del sistema francès, o que no s’aprofités la tirada mediàtica per fer una visita a algun indret reconegut del país. Els grups polítics de l’oposició i de la majoria (amb excepció de DA) vàrem manifestar la voluntat de reunir-nos amb el Copríncep i poder intercanviar opinions (com es fa amb el Copríncep episcopal) sobre la situació política al nostre país; unes reunions que es produeixen arreu entre caps d’Estat i dirigents; reunions que, cal recordar, no suposen cap ingerència per part dels caps d’Estat ni en l’activitat parlamentària ni en la governamental.

La jornada de visita del Copríncep va finalitzar amb una al·locució a la plaça del Poble ja al capvespre; en aquella al·locució es va produir, de forma improvisada i fora del guió, una ineludible, al nostre entendre, referència a la qüestió de l’avortament. Des del PS pensem que tant la demanda de reunió per part del nostre grup com la demanda d’intervenció sol·licitada davant el Consell d’Europa a l’octubre van exercir una pressió per fer un pronunciament que DA tenia tota la intenció d’evitar, com n’és una mostra, per exemple, l’aïllament polític en què van voler tenir durant tot el dia el Copríncep.

Finalment, doncs, la del tot ineludible referència (improvisada i fora del guió escrit) va arribar, i el missatge va ser clar i del tot encertat al nostre entendre: la sobirania rau en el poble, i, més enllà de les conviccions de cada Copríncep, són els seus dirigents sense cap mena de pressió ni ingerència als que els correspon legislar. I als ciutadans els correspon la responsabilitat d’escollir els seus dirigents; aquells (això ho afegeixo jo) que estiguin disposats a fer-ho!