x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Paradoxes identitàries

Anem camí dels 27 i encara no sabem què volem ser de grans
Actualitzada 14/09/2019 a les 06:52
És un dels temes estrella entre els sociòlegs i els antropòlegs. El cicle vital. Les transicions entre edats. Rituals de pas per marcar-los, adolescències allargassades, velleses líquides... La meva filla petita deia, amb tres anys, que “quan jo era petita”, allò o allò altre, i jo, amb 37, encara no sé què vull ser “de gran”. Ens passa una mica a totes això de no saber gaire ni què som ni què pretenem ser ni què tocaria que fóssim. També els passa a les empreses, a les ciutats, als Estats...
Mirem-nos com a Estat, per exemple. Camí de fer els 27 i encara no sabem què volem ser de grans. La visita de Macron —deixem de banda el càrrec amb què ens visitava, perquè és problemàtic— ho deixa molt clar des d’un punt de vista estrictament simbòlic —semiòtic, si voleu. Ve com a Copríncep però és inevitable llegir i viure la visita —pels nivells de seguretat que requereix— com la d’un cap d’Estat d’un país gran. Ve com a Copríncep, un càrrec absolutament normal, ordinari, però la seva visita no pot deixar de veure’s, de viure’s i de planificar-se com a extraordinària. S’assembla, doncs, ben poc a les visites de l’altre Copríncep, s’assembla molt, en canvi, en alguns aspectes, a les visites de Rajoy o de Kofi Annan. Ve com a andorrà —ho és i ocupa un càrrec institucional central— i per això li diem, via cartells presents pertot, que benvingut “chez vous”, però alhora al cartell, malgrat l’escut, domina més el blanc que el groc i l’escrivim en francès ignorant el català que exigim a la resta de nacionals. Ve com a Copríncep, ve com a andorrà, però l’estampa, a estones, és de colònia o de Bienvenido Mr. Marshall. I sí, que potser ja és això, no llegiu això d’avui com a una crítica —he escrit molts cops directament sobre el tema— sinó com la descripció d’una sèrie de paradoxes. També per a ell i per a tots els que l’han precedit: republicans de pedra picada gaudint de banys de masses monàrquics, que l’ànima és feble i als presidents amb sotracs demoscòpics els van molt bé els bàlsams de masses d’estil reial. També per a nosaltres, que encara no sabem quin tipus de polítics volem. Perquè, sospito, entre l’adulació i el mantra de “tots els polítics són una merda”, de ben segur hi ha un espai interessant...
Etiquetes
  • #3 Ramon
    (14/09/19 23:06)

    Doncs jo no entenc l'article. Que vol dir el que volem ser de grans? És que no hem decidit ser un coprincipat parlamentari? Ahir va ser una celebració de la nostra independència i identitat, que es representava en la figura i la figura del Copríncep. Un copríncep que va fer la funció que la Constitució li atorga, no una rebuda de mister marshall...unes funcions que en qualsevol cas les poden no fer si els andorrans decidim que no les facin. Però ahir va ser un gran dia per Andorra que va poder viure la seva autonomia i independència,amb un copríncep que es va comprometre en la seva figura. L'article és dolentisim, ple d'indirectes i ball d'arguments sense solta ni volta.

    Respondre
  • #2 Poc vassall...
    (14/09/19 19:17)

    Excel·lent article Sr. Lara. Un perfecte, i breu, resum del “vassallatge sobreactuat” d'una part de la societat andorrana, que a efectes mediàtics ens va representar a tots malauradament, que s'ha viscut aquestes dos jornades de “besamanos” poc dissimulat. Tampoc les meves paraules són una queixa ni un judici. Únicament són paraules de llàstima per deixar escapar l'oportunitat de tenir al Co-Príncep al país per seure amb ell, les forces polítiques i agents económics i socials, explicar-li coses de la vida real andorrana i compartir amb ell una jornada de debat REAL i no aquesta especie de “tarda a Port Aventura” o “firma de camisetas de Messi”... En fi... Algo més d'alçada institucional dels nostres representants i un pam més d'orgull de país, seria d'agraïr. Vive l'Andorre... perdó... Visca Andorra!

    Respondre
  • #1 Joan Travesset
    (14/09/19 15:49)

    Molt bon article. 

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts