Només una ràpida lectura a les previsions de les novetats literàries d’aquesta tardor que els mitjans ja van avançant provoca cert delit i que les esperem amb una no menys certa ansietat. Els noms dels autors són l’avançada del que serà sens dubte un curs literari d’alt nivell: des de la sempre admirada Teresa Colom fins al veterà Antoni Morell, passant pels que deixen empremta com l’Albert Villaró o el David Gálvez, als quals s’hi sumen reedicions i traduccions. La ploma de tots ells mai ens deixa indiferents i són garantia que, com ja venim constatant d’uns anys cap aquí, l’obra literària andorrana, en els diferents gèneres, té molt bona salut. No cal que esperem a Sant Jordi, i és d’agrair que les editorials no retardin les publicacions tot esperant el dia més desitjat de l’any per al seu segell i, òbviament, per als llibreters. I aquesta visió saludable que ens dona el panorama literari andorrà és perfectament extrapolable a la resta del Pirineu més proper. Si realment això és així, que no tenim elements per creure el contrari, voldrà dir alguna cosa o que almenys la resposta a alguns interrogants que sempre ens plantegem els qui ens passem hores remenant i triant a les llibreries o biblioteques, no serà del tot negativa. Tenim prou massa crítica per a tant producte literari? Traspassem fronteres més enllà dels límits geogràfics pirinencs veïns? O som un cercle tancat que ens llegim a nosaltres mateixos, amb honorables excepcions, és clar? El que tenim clar és que ser autor andorrà i pirinenc no té cap tipus de relació amb literatura mediocre, de segona o tercera fila. La qualitat es ven i es promociona sola.