x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Foc i lloc

Amb els peus a terra i la mirada llarga

La caça selectiva de l’isard se sufraga amb diners públics
Actualitzada 26/08/2019 a les 06:38
El verb vedar vol dir prohibir. Un vedat de caça és, per definició, un espai on la caça està prohibida. No obstant, en el cas dels isards, s’acostuma a fer una gestió acurada per tal de millorar la densitat de la població, d’estructurar-la per edats i sexes, així com per millorar la qualitat dels trofeus cinegètics. Per exemple, el Vedat d’Enclar. És una reserva de 2.000 hectàrees, creada ara fa 32 anys, a cavall de les parròquies de la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. A Enclar, la població de l’emblemàtic animal va assolir xifres rècord, gràcies al vedat, fins que la malaltia del pestvirus va minvar-ne el nombre. Això va fer prohibir la caça selectiva que s’hi practicava. Ara, quan la població ha tornat a assolir els gairebé 400 exemplars que tenia fa deu anys, es torna a caçar selectivament, a raó de 40 exemplars anyals. La caça selectiva consisteix a caçar exemplars que no compleixen els estàndards establerts per aquesta espècie, o les femelles, que no tenen tant interès. En la modalitat de trofeu, en canvi, s’abat un mascle que és puntuat mitjançant un model, en funció de les dimensions de les banyes i l’edat. La caça selectiva es realitza amb l’acompanyament de membres del cos de Banders, que pertanyen a l’Administració publica. Sobre aquest punt, es podria deixar de sufragar amb diners públics els acompanyaments de caçadors al vedat, habilitant la figura dels Guies Locals de caça. Poder contractar directament un guia local, i tenir-lo com a acompanyant durant tota la jornada, així com per ajudar a portejar la peça abatuda, evitaria una despesa pública, que avui dia no es compensa amb els imports dels permisos de caça expedits. Per la seva banda, el Cos de Banders podria centrar els seus esforços en la vigilància de la caça furtiva, que és la principal tasca que té encomanda en l’àmbit cinegètic.
Pel que fa a la pretensió manifestada pels caçadors de caçar també, selectivament, als vedats de Xixerella, Sorteny i Ransol, si es satisfés, tiraria per terra la seva funció preservadora. D’una banda, perquè, tot i ser espais petits, són bressol dels isards joves. De l’altra, perquè els seus exemplars entren en el recompte general del pla de caça nacional. Per tant, si s’obrís la veda, se’ls hi hauria de treure, reduint de retruc les anelles del setembre. És una qüestió de sentit comú.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts