Torres extensibles

El Comú d’Escaldes–Engordany va decidir de crear un downtown a la UA-SUC-24, una oferta d’edificacions agosarades i esveltes de vint plantes, imprimint un segell diferencial i amb analogia, amb totes les proporcions guardades, amb les grans urbs que tots coneixem. Aquest suggeriment es va consensuar amb el vistiplau de l’oposició. És evident que una decisió d’aquesta magnitud comportarà sempre divisió d’opinions, i cal fer-ne molta pedagogia i divulgació. No sé si aquesta fita s’ha aconseguit, però quan semblava que, tot i la polèmica aixecada, el capítol de les torres del Clot d’Emprivat ja estava tancat i exhaurit, apareix per sorpresa en ple Ple de Comú i per part d’un Honorable Conseller, un proposta de revisió de la proposta, en què sol·licitava torres més altes i més primes. Entenc que l’escalfor dels focus de la premsa i bàsicament la proximitat de la data de les eleccions comunals, poden empènyer certs aspirants a dibuixar la quadratura del cercle, per fer-se la foto tan desitjada. Val a dir que el nostre personatge (juro que és una paraula escollida sense cap tipus d’animositat) va actuar amb força enginy, perquè si l’objectiu era gaudir de visibilitat mediàtica, el va aconseguir cum laude.

Quan hi ha un reglament diàfan establert, quan diversos operadors i promotors han acceptat jugar amb aquestes cartes, investint esforços i grans quantitats de diners, no s’hi val de cap de les maneres a canviar-ne les tornes. No es poden variar sensiblement les regles del joc al bell mig de la partida i encara menys que ho proposi una autoritat, per la seriositat que per definició se li atorga a un elegit i fonamentalment per seguretat jurídica. Ja disposem, doncs, des d’ara a la Parròquia, d’un repte tecnològic en enginyeria estructural, que podria nodrir-se de l’estat d’ànim emocional i del caprici puntual de l’equip comunal de torn: un skyline de geometria variable amb torres extensibles.