x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El 5 de maig, o un altre dia

Les víctimes andorranes dels camps nazis també mereixen una data de record
Actualitzada 21/08/2019 a les 20:53
El Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) va publicar un divendres recent el llistat de 4.427 dels seus ciutadans morts als camps de concentració nazis de Mauthausen i el seu satèl·lit, Gusen, durant la Segona Guerra Mundial. Sembla que la relació no era completa, però complia el propòsit que poguessin presentar al·legacions els familiars supervivents i que poguessin ser inscrits definitivament, si encara no ho estaven, al registre civil com a difunts. La notícia la van difondre la pràctica totalitat de mitjans al sud del Runer.
Un col·lega de professió va descobrir i publicar que, una altra vegada, entre tants noms apareixia el de l’andorrà Anton Vidal Filipo (segurament Felipó, de segon cognom autèntic). Torna a passar, perquè Bermejo i Checa, al Llibre memorial. Españoles deportados a campos nazis (1940-1945), editat pel ministeri de Cultura espanyol, ja incloïa el mateix Anton Vidal Felipó, de casa Vidal del poble de Prats de Canillo, i cinc ciutadans més d’aquestes valls.
La petjada era massa clara perquè els periodistes no la seguíssim. Primer, en reportatges per aprofundir en la identitat i el destí que van tenir els esmentats a l’inventari dels investigadors espanyols. Després, amb una ampliació mitjançant finalment consultes personals als arxius del ministeri de l’Interior austríac, alemany, dels mateixos camps i fins i tot dels Estats Units, que completarien a fons i ampliarien el nombre d’afectats Roser Porta i Jorge Cebrián en el seu llibre.
Al dominical Informacions d’aquest diari es van posar cares i biografies sintètiques als sis esmentat pels investigadors espanyols: Vidal , i Miquel Adellach Torres, de cal Sella de Llorts, que va tenir més sort i sortiria viu del mateix Mauthausen; dos més van morir a Buchenwald: Josep Calvó Torres, de casa Jaumina de Prats i Josep Franch Vidal, de cal Ponet del Forn, i on van aconseguir sobreviure Bonaventura Bonfill Torres, de cal Candella de Meritxell, i Pere Mandicó Vidal, de cal Xicos de Prats, que abans ja havia passar per Flossenbürg i Mauthausen.
Roser i Jorge van completar la nòmina, tot afegint a aquests sis coneguts inicialment més noms i filiacions: Francesc Mora Calvet, de cal Jubellà de Sispony, traslladat a Buchenwald i Flossenbürg, on va desaparèixer i se suposa que va morir el 1944; Bonaventura Casal Farràs, de ca l’Aern de la Margineda, va ser alliberat molt malalt de Buchenwald i va morir poc després, el 1945; Francesc Vidal Casal, de la mateixa casa de la Margineda i amb destí final desconegut; Càndid Rossell, mestre de la parròquia d’Andorra la Vella, alliberat amb vida de Buchenwald; Anton Pons, pagès, nascut a França, va passar per Dachau i Mauthausen, on va morir el novembre de 1944; i Josep Gelabert, de cal Ribaló d’Andorra, conductor, que va passar per Buchenwald, Gandersheim i finalment Dachau, d’on el van alliberar l’abril de 1945, tot just cinc dies després d’arribar-hi.
La reiteració d’aquestes llistes pot resultar incòmoda per a alguns lectors que, fins i tot, les poden considerar inoportunes. I, tanmateix, els testimonis-autors de diversos llibres sobre els camps, i Neus Català, que també se’n va sortir i va passar de centenària, no s’estaven de dir, a les respectives obres o qualsevol que els entrevistés, que calia conservar aquestes històries i divulgar-les, com més millor, perquè fossin conegudes per tothom i evitar el compliment de la dita que qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la. Iniciatives i formacions polítiques recents a Europa i al món que s’hi assemblen no en falten, darrerament, per part de desconeixedors d’aquells fets o d’altres que els hi neguen, tot i les evidències.
El govern espanyol, a més de la publicació del llarg llistat, reproduïa el decret de proclamació i commemoració de la memòria de les víctimes cada dia 5 de maig. Potser caldria pensar que, entre cada diada internacional d’allò o d’allò altre, no seria sobrer aquí establir el mateix 5 de maig, o qualsevol altre dia, per recordar amb una publicació, i tal vegada una breu cerimònia oficial, les víctimes andorranes del mateix horror.
  • #1 Andreu Pedra Morell
    (22/08/19 13:59)

    Estic d'acord amb el Robert Pastor, caldria recordar, per no oblidar i que tornessim a viure el passat, per no recordar.lo.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts