Obres inacabades

La lamentable esllavissada de fa uns dies i que sortosament només ha comportat danys materials ha desencadenat la voluntat de modificar certs reglaments de construcció per tal d’evitar nous incidents. Cal celebrar la ràpida actuació del Govern per disposar de més mesures de control sobre els ancoratges i les excavacions, en un país on l’orografia de les muntanyes obliga a fer construccions en llocs on la natura no ho posa gens fàcil.

L’incident ha despertat la voluntat de controlar si existeixen altres indrets susceptibles de patir esllavissades, i ja s’identifiquen altres excavacions on caldria fer les corresponents revisions per a garantir-ne la seguretat. Però en matèria urbanística, no solament tenim el problema amb els desmunts sense les corresponents construccions al damunt. També tenim molts edificis de pisos o hotels mig construïts des de fa molts anys, en qualsevol parròquia i en qualsevol indret. Edificacions de formigó que l’únic que fan, ara per ara, i des de fa molts anys, és entorpir el paisatge i posar en perill els entorns. Moltes d’aquestes obres inacabades deriven de la crisi immobiliària que vam patir fa uns anys, però això no exclou la necessitat de buscar solucions a aquest elevat nombre d’obres inacabades. Primer de tot, per una qüestió de seguretat. Acabem de viure l’evidència que tenir obres inacabades i sense cap mena de control suposa perillositat als voltants. Un altre element, amb menys importància però força rellevant, és l’impacte visual que representen totes aquestes construccions mig abandonades en el nostre paisatge. I no oblidem que darrere de totes aquestes estructures inacabades hi ha molt sovint impagaments o qüestions judicials pendents de resoldre, moltes vegades fora d’un termini raonable. Desitjo que les modificacions reglamentàries no es limitin només a resoldre la punta d’un iceberg d’una problemàtica urbanística que va més enllà d’uns ancoratges.