Una Andorra per a tots?

Projecte immobiliari amb pisos de luxe a peu de pistes a la zona de l’Abarset; cases exclusives dissenyades per Jean Nouvel, un arquitecte de renom mundial, a Ordino; previsió de construir diverses tor­res amb habitatges de molt alt estànding al Clot d’Emprivat, a Escaldes-Engordany; cartells publicitaris de la futura construcció The White Angel, a Andorra la Vella, que promouen apartaments de gamma alta i amb serveis exclusius. Propietats, evidentment, amb preus fora de l’abast del comú dels mortals, ja que sovint s’apropen (si no sobrepassen) el milió d’euros. Ja fa cert temps que la majoria de les noves (o futures) promocions immobiliàries cerquen inversors amb una capacitat econòmica que no posseeixen els treballadors del país, i aquest fet hauria de preocupar, ja que estem creant una Andorra per a rics estrangers que cerquen luxe i prestacions exclusives, i deixem de banda el gran gruix de la població andorrana, la que també fa viure el país (ja que un Estat dedicat exclusivament al turisme sense treballadors no pot funcionar de cap de les maneres). Si els que tenim certa edat vam poder en el seu moment esdevenir propietaris, ja que els preus dels habitatges eren més accessibles i els bancs més generosos en el moment d’atorgar crèdits, no és el cas de la nova generació. En efecte, avui en dia, aquesta no pot comprar béns immobiliaris i, si continuen augmentant els preus d’aquesta manera, no podrà ni llogar. Com s’ho faran els nostres fills per sentir-se arrelats al país que els va veure néixer? O els residents per sentir-se integrats al país en el qual treballen? No es pot optar només per atraure riqueses sense consolidar els que, dia rere dia, tiren Andorra endavant. I darrerament està passant, ja que cada vegada més costa allotjar-se dins del Principat, i això malgrat els avisos constants dels problemes de l’habitatge a Andor­ra de diferents col·lectius i partits polítics.