Què tu balles?

Un any més, la cançó de l’estiu ha sonat a ritme de reguetó i ha col·locat un reguitzell de noms femenins, Mari, Juana, Maria i Cristina, entre els més ballats. Aquests noms, però, no fan referència a cap dona, sinó al cànnabis. Trencant el tòpic de música fàcil, Cristina, interpretada per J. Quiles, Nacho i Shelow –els tres tenors del reguetó?– amaga una al·legoria i es pot interpretar com una carta d’amor a aquesta droga.

Reguetó deriva de reggae, al qual se li afegeix un sufix augmentatiu que reforça que les lletres del reggae i del reguetó no tenen res a veure. El mot reguetó en català no és als diccionaris de referència. En castellà, en canvi, reguetón és un mot normalitzat inclòs al RAE, que l’ha adaptat a l’ortografia espanyola. El fet que el domini lingüístic del castellà sigui extens i disposi de diverses acadèmies fa que l’actualització de la llengua sigui més ràpida. Una bona mostra n’és el Diccionario de americanismos, un repertori sense voluntat normativa i l’eina indispensable per entendre el reguetó.

Al diccionari s’hi desambigüen mots com gozadera, derivat de gozar amb el sufix intensificador -dera, que descriu una festa amb música i beguda. Una festassa! També hi trobem papichulo, l’home atractiu que quan veu una mami o una girla –derivat de l’anglès girl– que va sin jockey, és a dir sola, o suelta como un gabete, deslligada com els cordons de les sabates, es posa bellaco, calent, i ho nota al bicho. Aleshores, comença el perreo i se li encasta a les natges per ballar. Amb el dembow, el moviment sensual del ball, acabarà tocant-li los limones i la chocha, el sexe. Si hi ha sort, la veurà cabezear, fent sexe oral, i a l’afterparty, quan tothom va de retirada, puyaran, cardaran, per acabar la nit amb la sentència me golpiaste, m’has fet feliç.

No sé si som allò que ballem, però amb tot aquest engossament dubto que ningú no s’atreveixi a dir que la culpa va ser del txa-txa-txa!